💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant192.gmi captured on 2022-04-29 at 11:40:31. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CLXXXX

PARLA SPERANÇA

–La transendent celsitut de la magestat vostra, senyor emperador, venim a suplicar. Com fortuna, enemiga de tota alegria e repòs, se haja ocupades les virtuts de solícitament amar, tolent-nos lo poder de nostres desigs complir, nos ha condemnades en eternal exili e ha trobades leys cruels, enemigues de enamorada pietat, les quals ab grans penes defenen lo que natura liberalment nos atorga, car les coses que en strem són males, en algun temps o jamés no poden ésser bones, com les leys de fortuna no poden ésser fetes en perjuhí del gran poder de ma senyora. E dexant los ports de nostre reposat viure, stenguem les càndides veles navegant per la tempestuosa mar de adversitats, de hon se poden recitar los naufraigs de aquells qui, en ella follament navegants, a dolorosa e miserable fi pervenen. E arribades en lo port del teu gran triümpho ab desig de trobar aquell famós rey qui per lo món se fa nomenar lo gran Artús, rey de la anglesa illa si la excel·lència tua sabria o hauria hoÿt dir en quin loch trobar-se pogués, com haja quatre anys passats que anam per la mar tenebrosa ab sa carnal germana qui per son dret nom nomenar-se fa Morgana. Ab la nostra nau plena de dolor som arribades en lo teu delitós port e aquí stan les devotes dones e donzelles del gran Artús, contínuament plorant, lurs dolors e penes reconten.

No sperà lo emperador que més parlàs la agraciada donzella, car haguda plena notícia de la venguda de Morgana, la sàvia germana del bon rey Artús, levà’s prestament de taula e, ab tots los cavallers qui dins la cort sua se trobaren, feren la via del port hon la nau era. E entrats dins, veren la senyora sobre hun lit gitada, tota vestida de negre vellut. E tota la nau cuberta era de aquell mateix drap. E staven en companyia de la adolorida senyora cent trenta donzelles de inestimable bellea, totes de edat de XVI en XVIII anys. E ab afable acolliment fon rebut lo magnànim emperador e tots los seus. E asegut lo emperador prop d’ella en una real cadira, féu principi a tal parlar.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior