💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant059.gmi captured on 2022-04-29 at 11:34:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–VĂłs, gentilom qui rebeu l’orde de cavalleria, Âżjurau a DĂ©u e als sants quatre Evangelis de no venir en neguna manera contra lo molt alt e molt excel·lent rey de Anglaterra, si ja no era ab vostre senyor natural, tornant-li lo collar de la divisa que lo dit senyor acostuma de donar a tots aquells a qui fa cavallers? En tals cars podeu fer guerra contra ell sens que no us porien reprochar los bons cavallers, altrament caurĂeu en cars molt leig e de mala fama e, si Ă©reu presoner en la guerra, de tot cert serĂeu en perill de mort. MĂ©s, Âżjurau per lo sagrament que fet haveu que de tot lo poder vostre mantindreu e defenssareu a dones e donzelles, viudes, òrfens, desenparades e encara a casades, si socors vos demanen, e de tot vostre poder posareu la persona; e entrar en camp a tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran?
Fet lo jurament, dos grans senyors, los majors que allà eren, lo prengueren per los braços e portaren-lo davant lo rey. E lo rey li posà la spasa sobre lo cap e dix:
–Déu te faça bon cavaller e mon senyor sanct Jordi. E besà ’l en la boca.
AprĂ©s vengueren VII donzelles vestides de blanch, significant los VII goigs de la Verge Maria, e senyiren-li la spasa. AprĂ©s vengueren IIII cavallers, los majors en dignitat que allĂ·s trobaren, e calçaren-li los sperons, significant los IIII evangelistes. AprĂ©s vench la reyna e pres-lo de l’un braç, e una duquessa de l’altre, e axĂ·l portaren fins a un bell strado e posaren-lo en la cadira real. AprĂ©s lo rey se assiguĂ© a la una part e la reyna a l’altra, e totes les donzelles e los cavallers baix, entorn d’ell. AprĂ©s portaren la col·laciĂł molt abundosament. E aquest orde, senyor, han servat a tots los qui·s sĂłn fets cavallers.
–Digau-me, si plasent vos serà —dix l’ermità —, lo principi e la fi de les armes que Tirant ha fetes.
–Senyor, la vespra del dia asignat de fer les armes, Tirant cavalcà ab tots los del seu stat en la forma segons desús és dit, e anà hon staven los XXVI cavallers. Com foren a la porta, donà un scrit que deÿa que qualsevolgués cavaller que volgués fer armes ab ell havien a córrer tant e tan longuament fins que XX colps de puntes sangrentes ixqués de l’hu o de l’altre, ab ferros smolats, o qualsevulla d’ells se agués a dar per vençut. E prestament fon admesa la sua demanda e tornam al nostre aleujament.
L’endemà , totes les donzelles lo prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la liça tot armat, liurant-lo als fels que, mort o viu, lo’ls aguessen a restituir. E los fels lo reberen ab aquella convinença e ab molta d’onor que li feren. Lo rey e la reyna ja eren en los cadafals e Tirant entrà tot armat en blanch, sinó lo cap, e en la mà portava un ventaill que a la una part era pintat lo crucifici de Jhesucrist e en l’altra part era pintada la ymatge de la Verge, senyora nostra.
Com Tirant fon enmig del camp, féu gran reverència al rey e a la reyna e anà a tots los IIII cantons de la liça e, ab lo ventail, senyà cascun cantó. Fet açò devallà del cavall, e los fels posaren-lo dins un petit papalló qui stava posat en lo cantó de la liça. Allà portaren-li viandes e confits perquè pogués refrescar si mester ho havia. E tornà ’s adobar les armes e pujà a cavall, e trobà ja lo mantenidor del camp al cap de la liça. E Tirant posà ’s a l’altre cap del camp. Com tota la gent fon assosseguada, lo rey manà als fels que·ls leixassen anar.
Prestament feriren dels sperons ab les lançes en los rests, e encontraren-se tan ferament que·s romperen les lançes en peçes. Aprés feren moltes carreres e feren-se de molts singulars encontres. La XX carrera, lo mantenidor encontrà a Tirant enmig de la bavera del bacinet e passà -la-y tota doblada e alt en lo revol del peto de les plates, e nafrà ’l un poch en lo coll e, si la lança no·s fos rompuda, lo nostre cavaller era mort, e lo cavall y ell caygueren en terra.
Prestament se levà Tirant e féu-se dar un altre cavall millor que no era l’altre, e preguà als jutges del camp que li donassen licència de pendre altra lança. E los jutges digueren que cascú prengués les lançes a sa voluntat. Tirant se féu donar una molt grossa lança e l’altre féu per lo semblant. E corregué lo hu envers l’altre ab molt gran fúria, e Tirant l’encontrà un poch davall lo rest. L’encontre fon tan poderós, e la lança no·s volgué rompre, que·l passà de l’altra part e caygué mort en terra.
Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als fels que·ls fos restituhit lo lur cavaller. Los fels los feren obrir les portes e les donzelles prengueren lo cavall de Tirant per les regnes e, ab molt gran honor, lo se’n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgians qui·l curassen. E Tirant fon molt ben servit de les donzelles per ço com staven molt contentes que lo primer cavaller qui havia fet armes per donzella era stat vençedor.
Lo rey, ab tots los grans senyors que allà eren, entraren dins lo palench hon jahia lo cavaller mort e, ab molt gran processó e honor, lo portaren a la sglésia de Sanct Jordi, hon havien fet una singular capella per aquells qui en les armes serien morts, e en aquesta capella no y podia ésser soterrat negú qui cavaller no fos. E si era gentilom portaven-lo a la sglésia major, hon havia altres capelles hon los posaven.
Senyor, com Tirant fon bé guarit, tornà ajustar tot lo seu stat, segons que l’altra volta havia fet, e anam hon eren los XXV cavallers e donà ’ls un scrit com volia combatre un cavaller a peu a tota ultrança, e admeteren-li sa demanda. Entrà dins la liça armat axà com se partanyia, ab gran sforç que en si mostrava, ab acha, spasa e dagua. Com foren dins los papallons, cascú en lo seu, adobaren-se les coses necessà ries. Exits defora, los fels los partiren lo sol perquè no donàs més a la hu que a l’altre en la cara. Lo rey fon apleguat ab los altres stats e passaren per lo camp per pujar als cadafals. Los cavallers cascú stava armat a la porta del papalló ab les aches en les mans. Com veren lo rey, cascú ficà lo genol en terra, fent gran reverència al rey e a la reyna —que mostraven bé que eren cavallers de gran valor—, e totes les donzelles se agenollaren en terra e preguaren a nostre Senyor que donàs victòria al seu cavaller. Com les gents foren açosseguades e los papallons trets fora del camp, les trompetes sonaren e los erauts digueren ab alta veu no fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir, ne fer-se senyal negú sots pena de la vida.
Com la crida fon feta, dels VIII cavallers fels, los IIII prengueren lo hu e los altres IIII l’altre, e posaren-los enmig del camp en les III railles, e d’aquà partiren lo hu envers l’altre e feren armes los dos molt valentment, sens que no·s conexia qual tenia milloria. La batalla durà molt, e per lo gran treball que passava lo mantenidor del camp mancava-li lo alé. A la fi stava en tal punt que no podia tenir l’acha e, en son continent, mostrava que amara més pau que guerra. Coneixent Tirant en quin punt son contrari stava, pres l’acha ab dues mans e ab lo marteill li donà tal colp en lo bacinet que tot lo torbà , e véu que ab gran treball se podia tenir de peus. Tirant se acostà a ell e donà -li una gran enpenta que·l féu caure en terra. Com lo véu tan mal adobat, levà -li lo bacinet del cap taillant-li ab la dagua les tiretes ab què stava liguat, e dix-li les següents paraules.