💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant004.gmi captured on 2022-04-29 at 11:32:12. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Gran Ă©s la contentaciĂł que la mia Ă nima tĂ© de vĂłs, comtessa, del so de les darreres paraules que m’aveu ara dites, e si a la magestat divina serĂ plasent, la mia tornada serĂ molt presta, en aument de vostra alegria a salut de la mia Ă nima. E honsevulla que yo sia, la mia Ă nima serĂ ab vĂłs contĂnuament.
–¿Quina consolaciĂł puch yo haver de la vostra Ă nima sens lo cors? —dix la comtessa—. Mas bĂ© sĂł certa que per amor del fill sereu en recort alguna volta de mi, car amor de luny e fum d’estopa tot Ă©s hu. ÂżVoleu que us digua, senyor? MĂ©s Ă©s la mia dolor que no Ă©s la vostra amor, car si fos axĂ com la senyoria vostra diu, crech restarĂeu per la amor mia. Mas, Âżquè val al moro la crisma si no coneix la sua error? ÂżQuè val a mi amor de marit sens res valer?
–Comtessa, senyora —dix lo comte—, ¿voleu que done fi a paraules? Que a mi és forçat de partir, e l’anar e lo restar stà en la vostra mà .
–Puix més no puch fer —dix la comtessa—, entrar-me’n he en la mia cambra plorant la mia trista desaventura.
Lo comte pres dolorós comiat d’ella, besant-la moltes voltes, lançant dels seus hulls vives là grimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable.
E com se’n partĂ no se’n volguĂ© portar sinĂł un sol scuder. E partint de la sua ciutat de Varoych recullĂ’s en una nau e, navegant ab pròsper vent, per son discĂşs de temps ell aribĂ en Alexandria ab bon salvament. E exit en terra, ab bona companyia fĂ©u la via de Hierusalem. E junt en Hierusalem, ell confessĂ bĂ© e diligentment sos peccats e rebĂ© ab grandĂssima devociĂł lo preciĂłs cors de Jhesucrist. AprĂ©s entrĂ per visitar lo Sanct Sepulcre de Jhesucrist, e aquĂ fĂ©u molt fervent oratiĂł ab moltes lĂ grimes e ab gran contrictiĂł de sos peccats, d’on meresquĂ© obtenir la sancta perdonança.
E havent visitats tots los altres sanctuaris qui sĂłn en Hierusalem e tornat en Alexandria, recullĂ’s en una nau e passĂ en Venècia. E essent junt en Venècia, donĂ tots quants diners li eren restats al scuder, perquè l’havie ben servit, e col·locà ’l en matrimoni perquè no·s curĂ s de tornar en Anglaterra. E fĂ©u posar fama al scuder com era mort, e ginyĂ ab mercaders que scriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de Veroych era mort tornant-se’n de la Casa Sancta de Hierusalem.
Sabent la virtuosa comtessa tal nova, fonch molt atribulada e féu molt desmoderat dol, e féu-li fer les obsèquies que un tan virtuós cavaller era merexedor. Aprés, per discús de temps, lo comte se’n tornà en la sua pròpria terra, tot sol, ab los cabells larchs fins a les spatles e la barba fins a la cinta, tota blanca, e vestit de l’à bit del gloriós sanct Francesch, vivint de almoynes. E secretament se posà en una devota hermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poch de la sua ciutat de Varoych.
Aquesta hermita stava en una alta muntanya, molt delitosa de arbres de gran spessura, ab una molt lúcida font qui corria. Aquest virtuós comte s’era retret en aquesta deserta habitació, fent solità ria vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogués fer condigna penitència. E perseverant en sa virtuosa vida vivint de almoynes, una volta la setmana ell anava a la sua ciutat de Veroych per demanar karitat. E desconegut per les gents —per la gran barba e cabells lonchs que ell portava— solicitava ses almoynes e anava a la virtuosa comtessa, muller sua, per demanar-li karitat, la qual, veent-lo ab humilitat tan profunde demanar-li almoyna, li feÿa dar molt més karitat que a tots los altres pobres. E axà passà per algun temps la sua pobre e miserable vida.