💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant480.gmi captured on 2022-04-28 at 18:09:51. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCCCLXXVIIII

LO DOL E LO PLANT QUE FON FET APRÉS LA MORT DE LA PRINCESSA

Fon complit lo derrer terme de la final destrucció de tot lo linatge de la casa imperial de Grècia, que, aprés del sosteniment de tantes misèries haver passades ab fatiga, dels passats treballs havien obtés benaventurat repòs, si la fortuna ho hagués permés. Per què negú fiar no deu en les mundanes prosperitats perquè al millor punt defallen.

E passada la princessa d’esta vida, fon apagada tota la lum imperial. Los plors e los crits foren en lo palau tan grans que tota la ciutat feÿen resonar. E la primera dolor de Tirant e de l’emperador fon renovellada e redoblada.

La trista de la emperadriu se esmortí per tal manera que los metges no la podien fer retornar, e Ypòlit se batia lo cap e la cara, pensant-se que fos morta. A la fi, tantes coses li feren que, aprés spay de una hora passada, ab gran dificultat ella retornà. E Ypòlit li stava contínuament de prop, molt adolorit, fregant-li los polsos e lançant-li ayguarós per la cara.

Com fon tornada en son recort, prengueren-lo en braços e portaren-la en la sua cambra e gitaren-la sobre hun lit de repòs. E Ypòlit sempre al seu costat, aconortant-la e dient-li moltes paraules de consolació, e besant-la moltes vegades per dar-li conort e per reduir-li a memòria les lurs amors, car sempre havien perseverat en aquelles (e la emperadriu, qui l’amava més que a sa filla ni a si matexa, per la gran bondat e gentilea que havia trobada en Ypòlit, e li era stat sempre molt obedient en tot lo que per ella li era manat).

E no us penseu que en aquell cars Ypòlit tingués gran dolor, car de continent que Tirant fon mort, levà son compte que ell seria emperador, e molt més aprés la mort de l’emperador e de sa filla, car tenia confiança de la molta amor que la emperadriu li portava, que, tota vergonya a part posada, lo pendria per marit e per fill, car acostumada cosa és de les velles que volen lurs fills per marits, per smenar les faltes de lur jovent, e volen-ne fer aquella penitència.

Aprés que la emperadriu hagué passades algunes rahons ab Ypòlit —e ab lo besar li foren remeyades hun poch les dolors—, dix semblants paraules a Ypòlit:

–Mon fill e senyor, prech-vos que, com a senyor, vullau manar e dar orde que les obsèquies sien fetes de l’emperador, de ma filla e de Tirant, perquè aprés se puxa complir lo desig vostre e meu.

Hoïdes per Ypòlit paraules de tanta amor, li besà la mà y la boca e dix que faria tot lo que sa magestat li manava.

Ypòlit anà a la cambra de la princessa, hon jaïen los tres cossos morts, e manà, de part de la emperadriu, que portassen de continent Tirant en lo seu cadafal en la sglésia. E fon fet prestament. Aprés manà als cirurgians que embalsemassen lo cors de l’emperador e de la princessa. E Ypòlit féu fer en la sglésia de Senta Sofia hun altre cadafal molt més bell e pus alt que lo de Tirant, ab son bell lit encortinat e tot emparamentat de draps d’or molt singulars, segons tal senyor era merexedor. E féu portar lo cors de l’emperador al seu cadafal. E la princessa féu posar en lo lit de Tirant, al seu costat, a la part dreta.

E féu fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui volguessen portar dol de l’emperador o de la princessa o de Tirant, que anassen en certa casa que ell tenia consignada en la ciutat, que aquí los darien drap per a màrregues, axí a hòmens com a dones. E dins spay de hun dia tots los del palau e de la ciutat, e tots los strangers foren vestits de màrregues. E més, lo virtuós Ypòlit provehí que, de dos jornades entorn de Contestinoble, vinguessen tots los ecclesiàstichs, axí frares com capellans e monges, per fer les obsèquies dels defuncts. E trobaren-s’i mil e docents per compte.

E assignaren la sepultura fos feta al quinzén dia aprés la mort de l’emperador. E tramés per tots los barons de Grècia, axí aquells qui eren ab la gent d’armes com als altres qui eren en lurs heretats, que fossen presents a les obsèquies de lur senyor l’emperador.

E més avant tramés embaxada al rey Scariano, de part de la emperadriu e sua, que li fos plasent venir a fer honor a la sepultura de l’emperador e de sa filla, e de son car amich e germà, Tirant, car, puix no·ls havia pogut fer honor a les bodes, que la volgués fer a la sepultura. E lo rey Scariano li tramés a dir que era content, puix a nostre Senyor plasent era, mas que ab altra alegria sperava ell de entrar en la ciutat de Contestinoble. E de continent ordenà la sua gent d’armes e manà als capitans que no·s partissen de allí, que ell seria prest tornat. E ab cent cavallers partí e féu la via de Contestinoble.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior