💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant278.gmi captured on 2022-04-28 at 18:01:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCLXXVII

RESPOSTA QUE FA PLAERDEMAVIDA A TIRANT

–Les paraules són senyals ab les quals nostres intencions se mostren; car, en altra manera, elles, closes dins los corporals murs, e sagellades ab lo secret sagell de nostra voluntat, a altre sinó a Déu no són descubertes. Yo no só nada dels baxos del poble romà, e la mia mare dins en aquella ciutat naxqué. Los meus antichs foren nobles ciutadans de Roma, plens de antichs triümphos, portant sobre lo cap corones de triümphal victòria e ajustats de parentesch ab los de l’Imperi Grech. E la glòria del meu linatge a present yo·m callaré perquè no fretura gloriejar-me de aquella, sinó com a seguidora de la fortuna, socorrent a les persones qui bé amen, dich axí: Tirant, senyor del món, ¿per què m’haveu fetes tantes rahons ab temeroses paraules? ¿No sab la senyoria vostra quant teniu en mi? Que lo cor, lo cors, lo voler e tots los meus sentiments no són en lo món sinó per a servir la senyoria vostra, axí com aquell que us tinch com a pare. Donchs, viviu de mi en segur, que·n res que sia delit ne profit vostre yo no m’i tardaré e, aquest bon voler que tinch, ab la capita ho prenguí e ab la mortalla ho dexaré. E no és dona neguna no·m passàs de saber e de bellea, mas yo les passe de fermetat de amor e no us vull més tenir a noves, car lo cavaller qui en batalla spera entrar no·l deu hom fatigar de rahons, sinó que a la hora que l’emperador soparà yo iré a la vostra posada e dir-vos he tal nova que haureu complit delit.

Lavors Tirant, de sobres de alegria, li besà los ulls e la cara, fent-li molt gran festa. Tirant se partí d’ella e Plaerdemavida tornà en l’ort, hon trobà la princessa en lo consell ab l’emperador sobre les banderes, <per>142 les quals ab gran treball tots los mestres fatigats staven.

Aprés que los mestres foren partits, l’emperador pujà alt en les cambres, e Plaerdemavida ab la princessa se retragueren e delliberaren la hora que Tirant vendria. E la princessa recità-li tot lo que havia dit ne fet ab Tirant; e Plaerdemavida mostrà haver gran alegria com sa senyora tenia tanta contentació.

Venint la hora que l’emperador devia sopar, Tirant no s’oblidà de anar tot sol ab cuytats passos al palau. E trobà a Plaerdemavida en la scala, que devallava per anar hon era Tirant. E trobant-se allí los dos, recità-li la forma com se tenia de fer e la hora que venir devia. E cascú se’n tornà per lo camí hon era vengut.

Aprés que en lo palau cascú hagué dada part a la nit e en lo primer son tots reposaven, la princessa se levà del lit; e no havia ab ella sinó Plaerdemavida e un altra donzella qui sabia en tots los afers, la qual se nomenava la donzella de Monblanch. La princessa se vestí unes robes que l’emperador li havia fetes fer per a quant ella fes bodes, e no les se havia vestides, que negú ho agués vist, e aquestes foren les més riques que en aquell temps fossen vistes. Era la roba de cetí carmesí, tota brodada de perles, sens que altra cosa no y havia que dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella, e era forrada de erminis. E al cap se posà la corona de l’imperi, la qual era de molt gran stima, y ella ben ligada e posada en orde, e ab conspecte de gran dignitat. E Plaerdemavida e la donzella de Monblanch prengueren sengles antorches enceses en les mans, e axí stigueren sperant fins que Tirant fon vengut. Lo qual, com sentí les XI hores —que era la hora asignada, la qual stava sperant ab gran desig—, e ab cuytats passos anà a la porta de l’ort e, pujant per la scala del retret, trobà a la donzella de Monblanch ab antorcha encesa. E com lo véu, li féu gran reverència de genoll, e dix-li semblants paraules:

–Dels bons lo millor cavaller e lo més benaventurat de bella dama que en lo món sia senyor.

E Tirant, responent, dix:

–De desig complit tal vinga, donzella, per vós.

E los dos pujaren alt en lo retret, sperant allí fins que Plaerdemavida vench més alegra e contenta que no fon Paris com Elena se’n portà. E entrant en una cambra e la princessa exint de altra, ells se encontraren ab gran alegria e·s reberen, donant Tirant dels genolls en la dura terra e per semblant féu ella. Aprés que per bon spay que foren stats, besaren-se, e fon tan saborosa la besada que poguera hom haver anat una milla ans que la una boca no·s partí de l’altra. Plaerdemavida, que véu lo perill que tant durava, acostà-s’i e dix:

–Yo us dó per bons e per leals enamorats. Yo vull departir aquesta batalla fins siau gitats en lo lit. E no us tendré per cavaller si pau feu que primer sanch no n’ixqua.

Foren-se levats en peus e la princessa levà’s la corona del cap, e posà-la en lo cap del capità Tirant. E donant dels genolls en la dura terra féu principi a paraules de semblant stil.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior