💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant226.gmi captured on 2022-04-28 at 17:58:52. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Puix he atesa libertat que puch fer de mi lo que vull, com aquella tingués en subjugació d’altri, és stada causa de tant tardar en veure la fi de les paraules de la princessa e la última voluntat sua. Però ara us promet, per nostra Dona, que de acà a demà en aquesta hora yo us ne sabré dir tota la veritat.
–¡O, desaventurada de mi! ¡E com me dau penes de dolor! —dix Plaerdemavida—. Puix vós sou farta, ¡poch curau dels dejuns, que voleu tant sperar! Car yo sé bé que no farà res per vós, que com vós li parlareu ella mostrarà tenir les orelles plenes de cotó tant com la Viuda serà prop d’ella; car no gos dir lo mal que de vós, senyora, diu.
–¡O, com me tendria per benaventurat —dix Tirant—, si home fos! Car tot lo mal que diu, sé yo bé que tornaria sobre ell.
–Voleu fer bĂ© —dix Plaerdemavida—. Dexem lo mal a hun depart e façam los fets, que los remeys aprĂ©s ells se vĂ©nen. Yo sĂ© bĂ© que no farem res si una poca de força no s’i mescla, e dirĂ© lo que a mi par. La senyora m’à dit que li faça adobar lo bany per a demĂ passat e, com totom soparĂ , yo us porĂ© posar dins en lo retret, lla hon ella farĂ lo bany, que per negĂş no sereu vist. E com ella exirĂ del bany e serĂ adormida en lo seu lit, vos poreu posar al seu costat. Cars novell e venturĂłs poria Ă©sser dit aquest e, axĂ com sou valentĂssim e virtuĂłs en lo camp, Ă©s mester que u siau en lo lit. E aquest camĂ Ă©s lo mĂ©s prest per atĂ©nyer la cosa desijada. E si vosaltres n’i sabeu negun altre millor, digau-ho; ixqua avant e no reste com a cosa morta.
Dix la duquessa:
–Dexau-me primer parlar ab ella e, segons ella cantarà , axà li respondré, car lo que tu dius ha ésser lo darrer remey en dar compliment a la nostra empresa.
ParlĂ Tirant e dix:
–Jamés cosa que adquerir se hagués per mijà de fortuna no·m plagué, car no volria fer cosa que fos en desgrat de ma senyora. ¿Què·m val a mi complir mon desig en sa altesa, que sia contra sa voluntat? Ans delliberaria a cruel mort morir que yo pensàs en neguna cosa enujar a sa magestat ni contra son voler se fes.
–Per la fe que deig a DĂ©u, no·m pren bon senyal de vĂłs —dix Plaerdemavida—. Car si en vĂłs Ă©s lo desig que mostrau de bĂ© amar, no fugirĂeu al pas stret que per mi vos Ă©s ofert. E bé·s mostra clarament la speriència de mon treball, la qual, <Ă©s>109 desijosa de servir-vos e procurar tot lo bĂ© que a mi Ă©s possible, y encara mĂ©s del possible; e veig que us enramau e voleu passar per carrer que no ha cap. Cercau d’acĂ avant qui us done remey a vostra ficciĂł, que no me’n vull mĂ©s curar.
–Donzella —dix Tirant—, yo us clam mercé que no us vullau enfellonir, e penssem-hi entre tots e faça’s lo millor. Car si vós en aquest cars me falliu, no·m cal sinó que·m vaja a desesperar com a home foll e fora de si, car la senyora duquessa no porà ésser tan sovint ab ella com yo volria.
–Natura angèlica no us podia dar millor consell —dix Plaerdemavida— que yo us dava, car som ara en ley de grĂ cia e no de justĂcia. E pus propi, e sens comparaciĂł, dir que lo vostre Ă nimo no ha pogut veure lo plasent delit axĂ com yo·l vos tenia aparellat, amant ma honor e perseguint com a cavalleressa lo que havia principiat, que per una via o per altra haguĂ©seu a sentir la sua dolçor. Car manifesta cosa Ă©s que si les dolces coses jamĂ©s se gustaven, no vendria hom a sentir la lur dolçor.
AquĂ delliberaren que la duquessa anĂ s a la cambra de la princessa per veure si poria haver loch que poguĂ©s parlar ab ella. E com hi foren, trobaren-la que stava en lo retret, que·s ligava. E la duquessa pensĂ en una novella femenil malĂcia: posà ’s en una cambra per hon la princessa exint del retret tenia de passar, e posà ’s als peus del lit, recolzada ab lo cap ben baix. Com la princessa ho sabĂ© que allĂ era, tramĂ©s-li a dir que entrĂ s en lo retret, e la duquessa, de nĂłvia, no y volguĂ© anar. E Plaerdemavida, qui tot ho havia ginyat que axĂ·s fes, dix-li:
–Deixau-la estar, que no poria venir, que molt stà dolenta. Mas no·m sé que s’à , que molt stà trista.
Com la princessa se fon ligada, ixqué en la cambra e véu la duquessa en tan trist gest star. Acostà ’s a ella e féu principi a tal parlar.