💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant183.gmi captured on 2022-04-28 at 17:57:01. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Diverses sentències foren dels antichs philòsofs qual era lo major bĂ© de aquest mĂłn. E foren moguts per ço com veĂżen que riqueses eren molt stimades e los richs hòmens eren per aquelles molt prosperats e reverits. E de aquests fon Virgili, qui fĂ©u libres com se porien riqueses adquerir, e Cèsar, que posĂ tota la sua felicitat en les riqueses de aquest mĂłn. Altres digueren que cavalleria, car per aquella los cavallers animosos adquerien honor e fama en lo mĂłn, e aconseguien victòria de lurs enemichs e molt nobles conquestes de molts regnes e terres, e de aquest<s>87 fon LucĂ , que fĂ©u libres de cavalleria e conquistĂ la major part del mĂłn. HaguĂ©-n’i d’altres qui digueren que salut, qui era conservaciĂł de vida; dels quals fon GaliĂ©n, qui fĂ©u libres com hom poguĂ©s haver salut, e l’emperador CostantĂ, predecessor vostre, qui per salut volguĂ© donar lo romĂ imperi. HaguĂ©-n’i d’altres qui digueren que lo major bĂ© de aquest mĂłn era amor, qui feĂża viure la persona alegra e graciosa e li feĂża exercitar actes virtuosos, dels quals fon Ovidi, qui fĂ©u libres de amor, e Paris, qui per Elena fĂ©u molt honorosos fets. Altres digueren que bones costumes, car per bones costumes l’ome de baxa condiciĂł era exalçat; dels quals fon CatĂł, qui fĂ©u libres de bones costumes. Altres digueren que saviesa, car per saviesa conexia hom a DĂ©u e a si mateix; e de aquests fon Aristòtil, qui fĂ©u libres de saviesa, e lo rey SalamĂł, a qui, entre los altres, nostre Senyor fĂ©u senyalada grĂ cia, que li tramĂ©s l’à ngel dient-li com nostre Senyor li atorgava que de tres grĂ cies, que triĂ s la que mĂ©s amĂ s, ço Ă©s, saviesa sobre tots los hòmens del mĂłn, riquesa e victòria de tots sos enemichs, y ell elegĂ saviesa, e l’à ngel li dix que havia elegit lo millor. E ab aquesta grĂ cia aconseguĂ les altres, que fon lo mĂ©s savi e lo mĂ©s rich home que sia stat en lo mĂłn, de or e de argent, per ço com sabĂ© fer la pedra dels philòsofs e, ab lo gran tresor que tenia aconseguĂ victòria de tots sos enemichs. E tot açò obtinguĂ© per la saviesa.
»AprĂ©s, pot veure la magestat vostra dels romans, qui del mĂłn hagueren monarchia, tot per saviesa, que altrament no y foren stats bastants. E entre ells servaren tal costum: que negĂş no podia esser cònsol ni senador si savi no era, encara que fos lo millor cavaller del mĂłn. E tant com ells servaren aquesta prĂ tica durĂ la lur senyoria, car, tan prest com dexaren saviesa e y posaren de totes gents, foren prestament perduts. Car saviesa venç les batalles e lo amorĂłs fa star liberal e conexent, e pot ajustar or e argent, e guarda’s de fer tota malvestat. E com l’ome Ă©s savi, tots lo desigen per regidor, duch, rey e senyor, ço que no fan per gran ardiment que tinga, car l’ome qui tĂ© ardiment sens saviesa, Ă©s tengut per foll. E a mi par que tot home deu tenir temor de la mort, per ço com Ă©s ultimum terribilium passar de aquesta vida en l’altra e, com l’à nima Ă©s del cors exida, lo cors resta en gran menyscapte. Per què, fas conclusiĂł que saviesa vol tant dir com de totes coses senyor.
Acabant la princessa de magnificar saviesa, no tardĂ la emperadriu fer principi a tal parlar.