💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant128.gmi captured on 2022-04-28 at 17:54:38. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–No seria cosa neguna en lo mĂłn, senyor, per fort que fos, que yo no manifestĂ s a la majestat vostra, per la molta amor e voluntat que tinch de servir-vos. Per bĂ© que sia cosa de gran dolor, yo vull obeir lo manament que·m fa la altesa vostra. Car yo viu a la serenĂssima senyora emperadriu e la excelsa princessa, les II lĂ en taula posades, e sentĂ un fort e profunde suspir que la senyora emperadriu lançà : pensĂ que suspirava per aquell que havia parit. En aquell cars, la mia Ă nima, de pietat sentĂ dolor inextimable. Fiu vot dins mi mateix: per ço com lo suspir de la dita senyora no fon manifest a negĂş, axĂ volguĂ fer lo meu vot, que no vinguĂ©s a notĂcia de negĂş de què, cativada ma honor e fama, desije la venjança. E jamĂ©s la mia Ă nima no haurĂ repòs fins a tant que la mia mĂ dreta sangonosa e cruel haja fet morir aquells qui malament scamparen la sanch de aquell gloriĂłs e strenu cavaller, lo prĂncep fill vostre.
Ab los hulls corrents vives là grimes, lo benigne senyor regracià Tirant la molta amor que li mostrava. E Tirant, que·l véu axà plorar, mudà -li altres rahons de plaer perquè la dolor li passà s.
E anant parlant de moltes coses apleguaren a la ciutat de Pera, qui distava de la ciutat de Constantinoble III milles. La qual ciutat era ornada de molt singular palau, de molt bells jardins e delitosos, e de molts bells hedificis, e era en strem rica perquè era port de mar e cap de mercaderia.
Com ho agueren bé tot mirat, dix lo emperador:
–CapitĂ , yo us vull dir aquesta ciutat quant Ă©s antigua, car trobareu que aquesta ciutat ha gran temps que fon hedificada e fon poblada de gentils, qui eren gent ydòlatre; e aprĂ©s gran temps de la destructiĂł de Troya, foren convertits a la sancta fe cathòlica per un noble e valentĂssim cavaller nomenat ConstantĂ, e aquest fon mon avi. E lo pare de aquest fon elet emperador de Roma, e era senyor de tota la Grècia e de moltes altres provĂncies, segons copiosament recita la sua història. Car com fon guarit de la gran malaltia que tenia per sanct Silvestre, fĂ©u-se crestiĂ , e fĂ©u-lo papa e donĂ -li tot lo imperi de Roma que fos de la SglĂ©sia. E ell tornĂ -se’n en Grècia e fon emperador de Grècia. AprĂ©s de aquest, succehĂ son fill ConstantĂ, qui fon mon avi. E per tots los regnes e terres de l’imperi fon elet per papa en totes les sues terres, e emperador. E per ço com tenia molta humanitat e era home molt benigne, moltes gents d’estranyes terres se vengueren a poblar açĂ, e no cabien en aquesta ciutat. Lavors mon avi hedificĂ la nostra ciutat de molts nobles hedificis, e posĂ -li nom Constantinoble. E de aquĂ avant fon nomenat emperador de Constantinoble.
Com foren partits de Pera e tornats en Constantinoble fon ja nit scura. Tirant pujà ab lo emperador a la cambra de la emperadriu e aquà parlaren de moltes coses, e Tirant mostrava la sua cara no molt alegra. Com li paregué hora, pres licència de l’emperador e de les dames e tornà -se’n a sa posada. Lo següent dia la princessa passava gran pena del que Tirant havia dit, per ço com la sua à nima no stava prou reposada per les paraules que li havia hoÿdes dir, si bé lo emperador los dix totes les rahons que eren passades entre ells.
Al matĂ, stant lo emperador en missa ab totes les dames, Tirant entrĂ per la sglĂ©sia e fĂ©u sa oraciĂł. AprĂ©s entrĂ dins la cortina de l’emperador e dix-li:
–Senyor, les galeres estan en orde per partir e anar en Chipre per portar vitualles, si vol la majestat vostra que parteixquen. Dix lo emperador:
–Yo volria que fossen ja cent milles dins mar.
E Tirant se’n tornà prestament al port per fer-les partir. Com la princessa véu que Tirant se n’anava, cridà a Diafebus e preguà ’l molt digués a Tirant, de part sua, com fos dinat que vengués tantost, com ella tenia gran desig de parlar ab ell, e que aprés dançarien.
Com Tirant ho sabé, prestament pensà lo que era, e féu comprar lo més bell spill que pogueren trobar e posà ’l-se en la mà negua. Com li paregué hora, anaren al palau e trobaren a l’emperador ab la filla a rahons. Com lo emperador los véu venir, manà que fessen venir los ministrés e davant ell dançaren per bon spay. E lo emperador, com agué un poch mirat, retragué’s en la sua cambra. E la princessa se leixà de continent de dançar, e pres a Tirant per la mà e asigueren-se en una finestra. E la princessa començà a fer principi a un tal parlar:
–Cavaller virtuĂłs, molta compassiĂł tinch de vĂłs, del mal que us veig passar, per què us prech que·m vullau manifestar lo mal o lo bĂ© que la vostra virtuosa persona sent. Car tal mal porĂ Ă©sser que yo per la amor vostra ne pendrĂ© ma part, e si Ă©s bĂ©, yo serĂ© molt aconsolada que tot sia vostre. AxĂ, feu-me grĂ cia de prestament voler-m’o dir.
–Senyora —dix Tirant—, mal vull al mal com ve en temps de bé, e molt pus mal com per ell pert lo bé. E de tal mal yo no·n faria part a vostra altesa, que més lo amaria tot per a mi que no fer-ne part a negú. E de semblants paraules no se’n deu més parlar. Parlem, senyora, de altres coses que sien de plaer e de alegria, e leixem les de passió que turmenten la à nima.
–Certament no és cosa neguna —dix la princessa— per cara que a mi fos e vós la volguésseu saber, que yo de bon grat no la us digués. E vós, a mi, dir no m’o voleu. Per què us torn a preguar, per la cosa que més amau en aquest món, que vós m’o digau.
–Senyora —dix Tirant—, per merçé vos supplich no·m vullau fer tan fort conjuratió, que tal, senyora, me aveu posat al davant que tot quant sé en aquest món vos diré. Senyora, lo meu mal prest serà dit, mas yo só cert que prestament serà en les orelles de vostre pare e açò serà la causa de la mia mort. E si no u dich, també de dol e de ira tinch de morir.
–¿E pensau vós, Tirant —dix la princessa—, que les coses que fan a tenir secretes yo les volgués dir al senyor mon pare ni a neguna altra persona? No penseu que yo vaja vestida de aqueixa color que vós pensau, per què no tingau temor de dir-me tot vostre fet, car yo·l tindré tancat dins lo meu retret secret.
–Senyora, puix la altesa vostra me força de dir-ho, no puch més dir sinó que ame.
E no dix pus, sinĂł que baixĂ los hulls en les faldes de la princessa.