💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant245.gmi captured on 2022-04-28 at 17:59:40. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com Plaerdemavida se fon partida de Tirant e la princessa sabé que ella venia, isqué-li corrent al cap de l’escala e dix-li:
–¡O, la mia cara germana! ¿Y qui us ha feta fellona que axà us aguésseu a partir de mi?
–¡Com, senyora! —dix Plaerdemavida—. La excelència vostra que m’avia oblidada, que no volĂeu que us vinguĂ©s davant.
E la princessa la pres per la mà e sposà -la dins una cambra, e girà ’s devers aquells qui l’avien portada e regracià ’ls lo molt treball que y havien mès. Com elles foren dins la cambra, la princessa de tals paraules féu principi:
–¿No saps tu, Plaerdemavida, qu·entre pare e fills ha moltes voltes divĂs, que corren algunes puntes de fellonia, y entre germans per semblant? E posat cars que entre tu e mi aguessen pasades algunes paraules, ja per axò no·t deus tu enfellonir contra mi, que tu saps bĂ© yo t’ame sobre totes les donzelles del mĂłn e tots los meus secrets te sĂłn manifests com a la mia Ă nima.
–La magestat vostra bé u sap dir de bocha —dix Plaerdemavida—, mas les obres són males. Voleu creure a la Viuda Reposada les sues maldats, les quals per speriència avant se mostraran, e desfavoriu a mi y a totes les altres; y ella és stada causa de tot aquest mal. E yo he gran dupte que vostra altesa no perda molt més que no ha perdut e que no nogua a vós axà com ha nogut a mi. E recorda’m de aquella amarga nit que mon senyor Tirant se rompé la cama e vostra altesa havia perduda tota la natural conexença: totes les coses eren de plor mesclades de temerosa à nsia, mas la Viuda era sola qui s’alegrava. La selcitut vostra no fretura de virtuts, mas freturejau de paciència. Mala cosa és la noble e generosa cridar e, volentà riament, voler-se abrigar lo mantell de difamació.
–Ara —dix la princessa— dexem aquestes rahons e parlem de Tirant com stĂ e quant lo porĂ© veure, car la contentaciĂł gran que tinch d’ell me fa pensar mĂ©s que no volria. E certament ell me dĂłna pena mĂ©s cruel que mort per causa de son mal, car los perills que amor en si porta sĂłn tan strems que, ab tota veritat, mon sentiment no basta a saber-los compendre. Però yo sent en mi tal amor que jamĂ©s sentĂ. E puch ben dir que he aconseguit aquell dia que fon publicada aquella gentil ley que los pasats hordenaren, la qual era de mĂ©s valer e fĂłra stada vera si lo cars tan desaventurat no·s fos seguit en la persona de Tirant... Per què·t prech, la mia germana, tu·m vulles dir tot son Ă©sser, ni si tem perill de mort, car si ell moria yo seria aquella que faria tan gran senyal en la mia persona, tant com en lo mĂłn durĂ s, que fos en recort de gents, que yo fĂłra al·legada per exemple de fel enamorada. E açò no seria fet en amagat, mas en pĂşblich, a notĂcia de totes gents, perquè fos feta memòria de mi. E la major grĂ cia que la immensa bondat de nostre Senyor me poria fer seria que yo·l ves entrar per aquesta cambra ab tota sanitat de la sua virtuosa persona.
No tardĂ Plaerdemavida fer resposta en stil de semblants paraules.