💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant426.gmi captured on 2021-12-17 at 13:26:06. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com los embaxadors del soldĂ foren davant lo pont de pedra hon Tirant tenia lo camp, Tirant los fĂ©u exir hun capitĂ a rebre, ab cinch-cents hòmens d’armes, tots ab arnesos molt luents e ab cavalls sicilians molt grans, tots encubertats, los quals los reberen ab grandĂssima honor e·ls acompanyaren fins que foren a la tenda de Tirant; lo qual havia feta parar una tenda tota de brocat carmesĂ, la mĂ©s rica e singular que jamĂ©s en tot lo mĂłn fos stada feta en aquell temps, la qual era stada feta en la ciutat de ParĂs.
Com los embaxadors foren descavalcats, entraren dins la tenda e trobaren aquĂ lo rey de SicĂlia, lo rey de Feç e Tirant, e molts altres barons, nobles e cavallers. E per Tirant e per los altres foren rebuts molt graciosament e·ls feren grandĂssima honor, per ço com eren grans senyors. E Tirant no volguĂ© que tan prest splicassen la embaxada, mas fĂ©u-los aposentar molt bĂ© en belles tendes que·ls havia fetes aparellar e fĂ©u-los servir de moltes viandes e molta volateria en gran abundĂ ncia, e vins de diverses natures.
Com los embaxadors hagueren vists los cinch-cents hòmens d’armes ab los cavalls tan grans e los hòmens d’armes ab los pennachos a modo de ItĂ lia, foren posats en gran admiraciĂł. E d’altra part, veren quatre mĂlia cavalls altres, tots encubertats, qui contĂnuament vogien lo camp axĂ armats com si haguessen entrar en batalla. E d’altra part, veren la molta cavalleria que en lo camp de Tirant era: digueren entre ells que tot lo poder de la morisma del mĂłn no serien bastants a resistir a la gent crestiana per lo grandĂssim orde e bella cavalleria que tenien. E tingueren crehença en va Ă©sser venguts, que jamĂ©s Tirant los atorgaria pau ni treva ne partit negĂş que de la mort fossen stalvis. E tals paraules entre ells rahonaven: que, atĂ©s lo loch que lo virtuĂłs capitĂ Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cors mortal poguĂ©s exir sens mort o Ă©sser pres. E mĂ©s, consideraven com per ells no podia Ă©sser feta violència neguna en lo camp de Tirant ne dar-los batalla sens lur voluntat, ans los crestians tenien facultat de fer-los perir de crudelĂssima fam.
Passaren los animosos embaxadors tot aquell dia e la nit segĂĽent ab dolorosos pensaments; e lo dia aprĂ©s, lo virtuĂłs Tirant ajustar fĂ©u en la sua triĂĽmphal tenda los il·lustrĂssims reys e la noble cavalleria del camp per a hoir missa. AprĂ©s la missa per ells devotament hoĂŻda, lo virtuĂłs Tirant tramĂ©s per los embaxadors volguessen venir per splicar lur embaxada. De tal nova los animosos embaxadors molt contents e ab gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtuĂłs capitĂ , que·ls rebĂ© ab aquella honor que ell coneguĂ© que merexedors eren. E fent-los seure Tirant davant ell, manĂ que splicassen lur embaxada.
Convidant-se los embaxadors qual primer parlaria, levà ’s lo fill del Gran Caramanay, per ésser lo major senyor de tots, e, feta reverència al virtuós capità , splicà la sua embaxada en stil de semblants paraules.