💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant324.gmi captured on 2021-12-17 at 13:26:06. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Si la mia benvolença stiguĂ©s en ma libertat, gran culpa tendria de refusar requesta de tanta vĂ lua, car les vostres agraciades paraules me mostren granea de tanta amor que m’obliga en servir e ajudar a la senyoria vostra e pendre-us en compte de filla. E seria a mi hun gran defalt que yo volguĂ©s donar lo que tinch ja donat e fora de ma libertat. Car per la molta amor que tinch de servir-vos, mon peccat vos confessarĂ©. Gran temps ha que yo ame una donzella de gran stima, e ella per semblant a mi. E seria gran defalt meu que per ella Ă©sser tan virtuosa, que ha servada tanta virtut de honestat devers mi, que yo cometĂ©s tan gran maldat devers ella, ni li fallĂs en ses amors. Ans permetria la mort que tal cars se poguĂ©s dir de mi. E prech a DĂ©u que si tal pensament me passava per l’enteniment, que s’obrĂs la terra e aquĂ fos enclòs en sepulcre de dolor. E vĂłs, senyora, qui sou dotada de tant saber que no ignorau los tĂ©rmens de amor, lo que no volrĂeu per a vĂłs, no deurĂeu desijar per altri. E prech a la senyoria vostra no s’agreuge del meu parlar; car vĂłs sou persona tal e de tanta stima que no Ă©s dama en lo mĂłn qui mĂ©s puga valer. Ni sĂ© prĂncep ni cavaller, per virtuĂłs que fos en lo mĂłn, que no·s deguĂ©s tenir per benaventurat en posseyr la vostra gran bellea.
E com veritat sia una de les causes que nostres passions refrena, les fundades e invencibles rahons de vostra senyoria, los scurs nĂşvols de la mia apassionada ignorĂ ncia en vapors convertint, ab sol luminĂłs de vera doctrina han il·luminat lo meu entendre, calfant ma voluntat de servir vostra excel·lència, que la vida no tinch en car si la havia a despendre. E perquè lo peccat meu vos he confessat, de mĂ©s abundant perdĂł teniu causa de perdonar-me. Però per mèrits de aquella qui per molta gentilea sua afectadament me ama, ha volgut DĂ©u que lo meu cor e voler no·s puga mudar, e per causa de açò lo meu cor plora gotes de sanch e jamĂ©s se veurĂ alegre ni content fins que veja la senyora de qui Ă©s. Mas, havent per cert que mèrits neguns no basten de fer menys ma benvolença, puix altre delit amor ab si no porta sinĂł sperança de benaventurada fi, per què yo no·m desespere prenent per tal fi vostra inestimable vĂ lua, la qual per la mercĂ© vostra tenir tanta bellea, grĂ cia e saber, me obliga dir-me servidor vostre tant com lo viure m’o consenta. E per temença de errar me dexe de recitar les mies pròpies passions, per bĂ© que no·s mostren tan grans com sĂłn les mies fatigues, car dix hun gran poeta que les fatigues trahen a penes amor de la pensa. Ajuda’m, encara, altra rahĂł que no·m vull oblidar: com vostra senyoria sia mora e yo crestiĂ , no seria lĂcit tal matrimoni. E no perdau, senyora, per lo que dit he, la sperança de mi, car tant com Ă nima tendrĂ© en lo cors, jamĂ©s vos fallirĂ© en servir-vos, absent o present, honsevulla que yo sia, car lo vostre molt merĂ©xer m’i obliga.
No tardà la reyna, ab là gremes als ulls, fer-li semblant rèplica.