gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant222.gmi captured on 2021-12-17 at 13:26:06. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXI

LA ORACIÓ QUE FÉU LO FRARE APRÉS DEL SERMÓ

–La mia lengua indocta no seria suficient en recitar los actes virtuosos e de memòria singular que aquest sereníssim, pròsper e poderós senyor, lo senyor emperador, ha fets en favorir, heretar e sublimar en grans dignitats a sos criats, servidors e vassalls; e farà molt més, tant com la vida lo volrà acompanyar. E dexant-me <de>104 recitar les sues grandíssimes perfeccions, les quals aumenten la virtut de la sua gran altesa, car delit és de recitar la granea de l’alt coratge dels generosos prínceps com aumenten la glòria e estat de sos vassalls, criats e servidors —axí com ha fet de aquest famós e virtuós cavaller stranger, natural del realme de França, havent bé servit la pàtria grega—, lo alt emperador, ab la sua plasent mà plena de misericòrdia e liberalitat, ha donat al valerós Diaphebus, comte de Sent Àngel e conestable major de l’Imperi Grech, una parenta sua molt acostada, nomenada Stefania, filla de aquell il·lustre, legítim e natural <germà>105 de aquell temerós senyor senyorejant la corona del grech imperi, la qual per tot lo món és temuda; lo qual germà seu fon intitulat duch de Macedònia. E aquest ducat, ab sa filla Stefania, neboda sua, dóna al dit conestable ja desús nomenat, ab tots los béns, joyes, robes que·l dit duch dexat li havia. E lo sereníssim emperador, de sos béns propis graciosament dóna a la dita Stefania cent mília ducats, que·n puga testar e fer a totes ses pròpies voluntats.

Tal senyor com aquest fa bon servir, qui sab gualardonar, amar e honrar a tots sos servidors. Aquest senyor té honor abraçada e no la deixa partir de si, com honor procehesca de gran magnificència de ànimo y és ornada de totes virtuts. Car de magnificència ix liberalitat, que excel·lex totes les altres obres virtuoses qui són dignes de honor. E per ço diu Sèneca que aquell qui és de gran ànimo, totes les sues obres són de virtut. E los prínceps qui són magnànims e liberals, <s>e106 pertany que sien savis e animosos e amadors de honor. Tres coses són que per lur excel·lència excel·lexen totes les altres en aquesta vida: La primera és menyspreu de la honor terrenal o temporal o de fortuna. La segona és desig de la benaventurança eternal. La terça és il·luminació de l’enteniment e de la voluntat.

E vull-vos dir, vosaltres cavallers, per què sou infortunats en armes, e açò per cinch peccats. Lo principal de tots, si batalla o guerra ab falsa causa o sens justícia serà feta. Lo segon, si en pròpia fe à mort altri o decebut en cosa criminal. Lo terç és si carnalment ha coneguda monja o dona dada al servey de Déu. Lo quart és si maliciosament persegueix los ecclesiàstichs o·ls pren lurs béns. Lo quint és si comet notable inreverència en Déu y en los seus sancts.

E vull-vos avisar quines són les bones costumes que deuen aver los fills dels cavallers. La primera és hoyr missa tots dies e dir alguna breu oració. La segona és saber bé legir e escriure e, encara, saber gramàtica e altra sciència perquè sien més savis. La tercera és que no sien juradors. La quarta, que no tinguen supèrbia, ans sien molt humils e afables a les gents. La cinquena, que tinguen vergonya de fer rohindats. La sisena, haver temor de Déu e ésser obedients a sancta mare Sglésia. La setena és en fer reverència e saludar volenters. La huytena és star entre cavallers e bona gent. La novena és que no sien massa parlers ni atrevits en malparlar. La dehena és que no sien jutjadors ni scarnidors. La onzena és que no sien mentidors ni maldients. La dotzena és que sàpien ben servir e ben cavalcar, e ben acullents. La tretzena és que sien ben nodrits de menjar e de beure. La quatorzena és que sien leals y honests. La quinzena és que no sien jugadors. La XVI és que sien nets. La XVII és que sien cassadors e munteros. La XVIII és que sàpien jugar d’esgrima, de lança, de acha, e exercitar lo cors en armes.

Ara vull dir hun poch de les donzelles, perquè no sien agreujades. E darem fi al sermó, perquè sien informades de les propietats e nodriments que deuen haver. Lo primer és que sàpien legir. La segona, que sien devotes e que diguen oració. La tercera, que dejunen los dejunis manats. La quarta és que tinguen gran honestat e vergonya. La V és que parlen molt poch e ab gran asosech. La VI, que tot lo seu comport sia fundat en honestat. La VII, que sien molt humils. La VIII, honestes en menjar y en beure. La novena, que tinguen gran temor y obediència. La X és que no stiguen ocioses. La honzena és que no sien scarnidores. La dotzena és que sien simples e humils. La tretzena, que sien abtes en bones costumes femenils e no stiguen ocioses. E açò és tot lo que elles deurien tenir, e és tot lo contrari. E diré la molta virtut d’elles: la primera, que són molt voluntàries. La segona, que són molt parleres e andaregues. La tercera, que no són fermes en amor ni en seny. Diu Ovidi que lo major bé de aquest món és amor. E la Sacra Scriptura ho conferma, car per amor Jhesucrist pres mort e passió, e volgué perdonar al ladre en la creu com li demanà amor e perdó; car lo fruyt de amor és amar Déu e lo proïsme, e de ací se aconsegueix vida perdurable. E lo fruyt d’amor de béns temporals són plaers, e lo fruyt d’amor de marit e muller són fills e filles. Aquestes són les virtuts que procehexen d’amor: franquea, que tot cavaller deu haver, ardiment, cortesia, humilitat, gentil eloqüència, alegria, reteniment, modèstia, proesa, paciència, conexença, discreció e bon saber, e bon coratge animós.

Les següents coses deu jurar lo cavaller: La primera, que ell virilment farà lo que son senyor li manarà. La segona, que jamés desempararà cavalleria. La tercera, que no haurà temor de la mort per defendre dones e donzelles, la república e la sancta mare Sglésia.

E la virtut que·l cavaller deu haver sí és: la primera, que sia verdader. La segona, que sia leal. La terça, que sia sforçat. La quarta, que sia liberal. La cinquena, que ame justícia, car diu sent Johan que l’ome just justifica lo malvat, car aquell qui lo just condemna, a Déu és abominable, deçà per gràcia e dellà per glòria.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior