💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant060.gmi captured on 2021-12-17 at 13:26:06. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Cavaller virtuós, bé pots veure com la tua mort o la vida està en ma libertat, per què mana a mi què vols que faça de tu: si vols vida o mort, car més aconsolat seré del bé que del mal. Mana a la mia mà dreta que t’haja misericòrdia e que·t vulla perdonar, e que no faça tant de mal a la tua persona com poria.
–Més dolor tinch —dix lo cavaller— de les tues cruels paraules, abundoses d’estrema vanaglòria, que de perdre la vida, e més stime la mort que no demanar perdó a la tua superbiosa mà .
–La mia mà ha acostumat de perdonar als hòmens vençuts —dix Tirant— e no fer-los dan. E si tu vols, yo·t perdonaré de bon cor a tot lo mal que fer-te poria.
–¡O, quina glòria és —dix lo cavaller qui en terra stava— com los hòmens són vençedors per sort o per desaventura e abundar en moltes paraules! Yo só lo cavaller de Muntalt, sens reproche negú, amat e temut de moltes gents. Só stat tostemps piadors e avent misericòrdia a totes gents.
–Yo vull usar de aqueixos actes que dits has envers tu —dix Tirant—, per la tua molta virtut e bondat. Anem davant lo rey e, aquà agenollat als meus peus, demanar m’as merçé, e yo perdonar t’é liberalment.
Lo cavaller, ab ira mortal, féu principi a tal parlar:
–No plà cia a Déu ni me’n done lo poder que yo jamés faça acte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo comte Guillem de Varroych, del qual rebà aquest amargós orde de cavalleria Per què fes de mi tot lo que bé·t vingua, que més stime bé morir que mal viure.
Com Tirant véu la sua mala voluntat dix:
–Tots los cavallers qui bé volen usar e seguir les armes e lo stil de aquelles per haver renom e fama, han ésser cruels e tenir cadira enmig de infern.
Tirà la dagua e mès-li la punta en l’ull, e ab l’altra mà donà -li gran colp sobre lo cap de la dagua, que la y féu passar a l’altra part. ¿Quin à nimo de cavaller fon aquest, que més stimà morir que no viure envergonyit, per no ésser blasmat dels bons cavallers?
Los jutges del camp eren XII, los VI tenien un libre dels vençedors, los altres lo tenien dels vençuts. Aquells que morien sens que no·s volien desdir, feÿen-los procés de mà rtirs d’armes. Los que·s desdeÿen, feÿen-los altre procés de mals cavallers, vençuts e posats en gran desonor e infà mia. E aquesta prà tica han servada fins a la fi.
AprĂ©s pochs dies, senyor, se seguĂ que la magestat del senyor rey e de la senyora reyna staven en gran solaç enmig de la praderia, prop del riu, dançant e fent moltes festes. E stava allĂ una parenta de la reyna que era nomenada la bella AgnĂ©s —e era filla del duch de BerrĂ—, que Ă©s la mĂ©s agraciada donzella que yo jamĂ©s haja vist. És veritat que de bellea la reyna passa a totes quantes sĂłn de grĂ cia e de gentil loqĂĽela a totes gents’ affable, de grandĂssima honestat, liberal mĂ©s que dona que jamĂ©s haja vist, per ço com les dones la major part sĂłn avares per son natural. Aquesta galant dama, si vestia robes que valguessen lo preu d’una ciutat, no pensava en donar-les, e joyes e altres coses que ella tinguĂ©s, tant era de gentil condiciĂł Senyor, aquesta bella AgnĂ©s portava aquell dia en los pits un molt gentil fermaill. E, en presència del rey e de la reyna e de tots los cavallers, fetes les dançes, Tirant se acostĂ a la gentil dama e, donant del genol en la dura terra, fĂ©u principi a un tal parlar:
–Per la coneixença que tinch, senyora, del vostre molt valer, axà de linatge com de molta bellea, grà cia e saber, e de totes les altres virtuts que en un cors més angèlich que humà trobar se deixen, vos desige molt servir. E hauria-us a molta grà cia que la merçé vostra me volgués dar aqueix fermaill que en los pits portau. E si per vostra benigne merçé me serà atorguat, yo l’accepte. E portaré aquell de grat per la honor e servir vostre, prometent e jurant sobre l’altar e per l’orde de cavalleria de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, en la millor manera que ell sabrà divisar.
–¡Ha, sancta Maria val! —dix la bella AgnĂ©s—. ÂżE per una cosa tan mĂnima e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrança, no tement los perills de la mort e lo dan que seguir poria? Però, perquè represa no sia de dones e donzelles e dels bons cavallers dignes d’onor, de bon grat yo consentirĂ© en presència del senyor rey e de la senyora reyna perquè no perdau lo premi de bĂ© a fer e de l’orde de cavalleria. Ab les vostres mans prengau lo fermaill.
Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agnés. E per quant lo fermaill stava liguat ab la cordonera del brial e no·s podia levar sens que no fos descordada —e descordant-la, per força, ab les mans li havia de tocar als pits—, Tirant ab la mà pres lo fermaill e besà ’l. Aprés donà dels genolls en la dura terra e dix:
–Infinides grà cies, senyora, a la senyoria vostra fas del gran do que m’aveu donat, car més l’estime que si m’aguésseu dat tot lo realme de França. E promet a Déu que, qui lo fermaill me levarà , la sua persona me leixarà .
E posà ’l-se alt al cap de un bonet que portava.
Lo dia segĂĽent, stant lo rey en missa, vench un cavaller françés, lo qual se nomenava lo senyor de les Viles-Ermes, molt valentĂssim de sa persona e en armes molt sperimentat, e dix a Tirant un tal parlar:
–Cavaller, d’onsevulla que vĂłs siau: haveu agut massa gran atreviment de tocar en un cors glorificat com Ă©s de la bella AgnĂ©s, e tan mala demanda jamĂ©s fĂ©u cavaller en lo mĂłn. Per què Ă©s de necessitat me doneu lo fermail de grat o de força, que de dret yo·l dech aver per rahĂł com de ma puerĂcia fins ara he amada, servida e venerada aquesta senyora, qui Ă©s mereixedora de tots los bĂ©ns qui en lo mĂłn sĂłn. E per quant a mi Ă©s dada la glòria perquè ab mos innumerables treballs, enuigs e pensaments yo la m’é sabuda guanyar per què yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma joventut; que he perduda part de aquella per servir a sa merçé. E si dar no·l me volreu, la vida vostra serĂ de poca durada. Dau-lo’m ab pau ans que mĂ©s mal no se’n segueixca.