💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant039.gmi captured on 2021-12-17 at 13:26:06. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Veritat és, mon fill, que yo he hoÿt parlar de aquex cavaller comte Guillem de Varoych, mas jamés l’é vist ne conegut, e per ço me só lexat de parlar d’ell; emperò molts bons cavallers són stats hi són en aquest regne, qui són stats morts e nafrats per defendre la cristiandat.
–Ara —dix Tirant—, pare senyor, puix tants són stats e tan singulars actes han fets nobles cavallers, segons vostra sanctedat m’à dit, suplich a la senyoria vostra que no s’enuge del que diré. ¡O, com me tendria per vil e per abatut, ab poch à nimo, si duptava en rebre l’orde de cavalleria, per mal ni treball que seguir me’n pogués! Perquè cascú deu conéxer per a quant l’à nimo li basta. E certament dich a la senyoria vostra que, si molts més perills hi agués en l’orde de cavalleria que no ha, yo no dexaria per res de rebre l’orde de cavalleria si trobe negú qui la’m vulla dar, e vingua-me’n tot lo que venir me’n pugua. E la mia mort yo tindré per ben spletada amant e defenent l’orde de cavalleria e servint aquell de tot mon poder perquè no sia reptat per los bons cavallers.
–Ara, mon fill —dix l’ermità —, puix tanta voluntat teniu de rebre l’orde de cavalleria, rebeu-lo ab renom e fama, ço Ă©s, que en aquell dia que·l rebreu façau exercici d’armes, que tots vostres parents e amichs coneguen que sou per a mantenir e servir l’orde de cavalleria. E per ço com Ă©s ja hora tarda e vostra companyia Ă©s molt avant, yo tendria per bo que partĂsseu, per ço com sou en terra stranya e no sabeu los camins e serĂeu en perill de perdre-us per los grans boscatges que en aquesta part sĂłn. E prech-vos que us ne aporteu aquest libre e·l mostreu a mon senyor lo rey e a tots los bons cavallers per ço que sĂ pien quina cosa Ă©s l’orde de cavalleria. E al tornar que fareu, vos prech, mon fill, que torneu per açà e que·m sapiau dir qui sĂłn stats fets novells cavallers. E totes les festes e gales que s’i faran que yo les pugua saber, que us ho tindrĂ© a gran servey.
E donĂ -li lo libre ab lo comiat ensemps.
Tirant pres lo libre ab inestimable alegria, feent-li’n infinides grà ties, e promés-li de tornar per ell. E a la partida Tirant li dix:
–Digau-me, senyor, si lo rey e los altres cavallers me demanen qui és lo qui tramet lo libre, ¿de qui diré?
Respòs l’ermità :
–Si tal demanda vos és feta, direu que de part de aquell qui tostemps ha amat e honrat l’orde de cavalleria.
Tirant li fĂ©u gran reverència, pujĂ a cavall e tinguĂ© son camĂ. E la companyia sua staven molt admirats què era d’ell com tant tardava. Pensaven-se que no·s fos perdut en lo bosch e molts dels seus lo tornaren a cercar, e trobaren-lo en lo camĂ, que anava legint les cavalleries que dins lo libre eren scrites e tot l’orde de cavalleria.
Com Tirant fon aribat a la vila hon sos companyons eren, recità ’ls la bella ventura hon nostre Senyor l’avia portat e com lo sanct pare hermitĂ li havia dat aquell libre. E tota la nit stigueren legint fins al matĂ, que fon ja hora de cavalcar. E anaren tant per ses jornades, que aribaren a la ciutat de Londres, hon era lo rey ab molta cavalleria, axĂ de aquells del regne com dels strangĂ©s, que molts hi eren ja venguts e no tenien a passar sinĂł XIII dies fins a la festa de Sanct Joan.
Com Tirant ab sos companyons fon apleguat, anaren a fer reverència al rey, lo qual los rebé ab cara molt afable, e tothom se mès en punt com millor pogueren, segons lur stat e condició. E la infanta era a dos jornades de allà en una ciutat qui és nomenada Conturberi, hon jau lo cors de sanct Thomàs de Conturberi.
Lo dia de Sanct Joan principiaren les festes, e aquell dia se véu lo rey ab la infanta, sa sposada. Duraren aquestes festes un any e un dia.
Complides les festes, lo rey agué complit son matrimoni ab la infanta de França, e tots los strangés prengueren comiat del rey e de la reyna e cascú se’n tornà en ses terres.
Tirant, aprés que fon partit de la ciutat de Londres ab sos companyons, fon en recort de la promesa que havia feta al pare hermità e, essent prop de aquella part hon ell habitava, dix a sos companyons:
–Senyors germans, a mi és forçat de passar per lo pare hermità .
E tots los de la companyia lo preguaren que poguessen anar ab ell, perquè tenien molt desig de haver notĂcia de la sanctedat de l’hermitĂ , e Tirant fon molt content. E tots prengueren lo lur camĂ devers la hermita. E en aquella hora que ells venien, l’ermitĂ stava davall l’arbre dient ses hores.
Com l’ermità véu tanta gent venir, stigué admirat quina gent podia ésser. Tirant se fon mès primer de tots los altres e com fon prop d’ell descavalcà , e tots los altres ab ell, e acostaren-se ab humilitat profunde a l’hermità , fent-li gran reverència de genoll, fent-li la honor que merexedor era. E Tirant li volgué besar la mà , e tots los altres, e ell no u volgué comportar.
E l’ermità , axà com aquell qui era molt prà tich e cortesà , los féu molta honor, abraçant-los a tots, e pregà ’ls per gentilesa se volguessen seure en la erba prop d’ell. E ells respongueren que ell se volgués seure, que ells tots starien de peus; mas lo valerós de senyor no u volgué consentir, ans los féu seure a tots prop d’ell. Com tots foren aseguts, stigueren tots sperant que l’ermità parlà s. L’ermità , conexent la honor que li feÿen, féu principi a tal parlar.