💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant484.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–De la celsitut de la senyoria de vosaltres, magnĂ nims e virtuosos senyors, stĂ la mia pensa axĂ ab la lengua alterada, que egualment stime difĂcil refusar o acceptar la vostra demanda. ÂżQuè farĂ , donchs, ma atribulada pensa en fortuna vĂ lida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cars necessari no·s comporta? Donchs a mi consellar no·m fretura si acceptarĂ© la vostra justa demanda, si la necessitat Ă©s manifesta als vostres prechs desobeir no puga. Emperò, miren les senyories vostres e conexereu que yo tinch justa causa de refusar, com la mia disposiciĂł no Ă©s per a pendre marit, com sia en tal edat constituĂŻda que no sĂł per haver infants e daria molt mal exemple de mi; per què suplich a les senyories vostres que·m tingau per scusada.
No pogué més comportar lo rey de Feç que parlàs la emperadriu sinó que, ab sforçada veu, dix:
–Senyora excel·lentĂssima, perdone’m la magestat vostra e les senyories de aquests senyors, que lo meu Ă nimo no ha pogut comportar de hoir paraules de vostra excel·lència qui sĂłn contrĂ ries a la vostra Ă nima e no menys a la honor y fama que de vostra altesa s’espera, car, puix a la divina Providència Ă©s stat plasent que vostra magestat resta senyora e regidora de tot l’Imperi Grech, no Ă©s possible poder-lo vĂłs regir ne conservar, ans de necessitat se iria a perdre o teniu a pendre marit; per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de grĂ cia que façau lo que us consellam. E serĂ Ăştil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que serĂ fet a tot lo plaer e consolaciĂł vostra, e tal cavaller que sabrĂ defendre la terra e serĂ parent del gloriĂłs Tirant, que tots los de l’imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials strados. Per ço, hajam tal resposta de vostra magestat que·ns ne anem aconsolats.
E donà fi en son parlar. E no tardà hun poch spay que, ab vergonya d’estrema grà cia acompanyada, féu la emperadriu resposta de semblants paraules:
–Senyors magnĂ nims e virtuosos, yo us tinch en compte de germans e tinch fe e crehença en les senyories vostres que no·m consellarĂeu cosa que fos contrĂ ria a mon bĂ© ni a la honor mia, per què yo·m pose soltament e lĂbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot l’imperi com de cosa vostra.
E tots feren gran reverència a la emperadriu e feren-li infinides grà cies, e anaren-se’n molt contents de la bona resposta que la emperadriu los havia feta.
E los tres reys, ab lo duch de Macedònia, se n’anaren a la cambra de Ypòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab la emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.
Ypòlit se agenollà e féu-los infinides grà cies e fon lo més alegre e content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de la emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los sposar en presència de la reyna de Ethiòpia e de la reyna de Feç, de la duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no duràs gran temps.
La fama anà per la ciutat com la emperadriu se era sposada ab Ypòlit. Tot lo poble ne fon molt aconsolat e feren grà cies a nostre senyor Déu com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Ypòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era capità , los havia ben contractats. Lo següent dia feren molt ben abillar a Ypòlit e a la emperadriu. E totes les dames se abillaren molt bé per fer-li companyia e perquè eren enujades de mal. E feren emparamentar tot lo palau de draps d’or e de seda, axà bé e singularment com jamés fos stat.
E Ypòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rey de Feç prengués benedicció, e lo marqués de Liçana e lo vezcomte de Branches, que era sposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots sposats, en nombre de XXV, los noms dels quals me obmet per no tenir prolixitat.
Com totes les nĂłvies foren abillades, Ypòlit, ab bella companyia, se posĂ primer ab tots los altres sposats, e aprĂ©s venia la emperadriu enmig del rey Scariano e del rey de SicĂlia, les altres nĂłvies venien aprĂ©s acompanyades de molts duchs, comtes e marquesos. E ab gran triĂĽmpho anaren a la sglĂ©sia e aquĂ levaren emperador a Ypòlit, e fĂ©u lo jurament que de tot son poder defendria la santa mare SglĂ©sia, ab les sirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquĂ present eren, qui vassalls fossen de l’imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicciĂł a l’emperador ab la emperadriu e aprĂ©s a totes les altres nĂłvies.
E fet l’ofici, tornaren-se’n al palau ab aquell orde mateix, ab multitut de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e charamites, e altres diversitats d’esturments que per scriptura expremir no·s poria. Del triĂĽmphant dinar, demesiada cosa seria devisar la abundĂ ncia que y era, atesa la condiciĂł dels convidats, e de les dances que·s seguiren aprĂ©s dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren XV dies, e en cascun dia hi foren fetes dances, juntes e torneigs e moltes altres coses de alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat. E passades totes les festes, lo rey Scariano pres comiat de l’emperador e de la emperadriu, del rey de SicĂlia e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E la reyna fĂ©u per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car l’emperador, ab tota la sua cavalleria, e los reys qui aquĂ eren, lo acompanyaren una legua e aquĂ·s partiren.
L’emperador se’n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rey Scariano, presa la sua gent d’armes, ab salvament, se’n tornà en la sua terra, hon fon ben rebut per sos vasalls.