💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant461.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLX

PARAULES DE CONSOLACIÓ E DE AMOR VERDADERA QUE DIX TIRANT AL DUCH DE MACEDÒNIA

–No·m comporta la sanch ni la amor que, en veure la vostra persona, los meus ulls puguen retenir aquelles làgremes que lo meu piadós cor plorar no cessa. Gran alteració y moviment de dolor me ha portat la vostra presència, per los manifests senyals de tristor, treballs y afanys que en vostra cara se demostren, los quals, puix per mi ab tanta virtut y paciència los haveu sostenguts, humilment vos demane me vullau perdonar. E ab tot que a nostre senyor Déu sia stat plasent, per los meus defalliments, a vós e a mi punir e donar penitència, emperò, no desconfiant jamés de la sua infinida potència y misericòrdia, ara de novell goig nos alegra, havent-nos donat gloriosa victòria, recuperació de l’imperi e libertat vostra, que per a mi és molt cara y de major contentació, ab tot que la liberació dels altres ensemps no menys me delita. Alegrau-vos, donchs, cosín germà, que viva és la duquessa e molt vos saluda. Preniu aquesta letra que la sua honestat vos envia.

Respòs lo duch, destil·lant los seus fondos ulls amaríssimes làgremes:

–Senyor Tirant, no és de menor alegria la vostra vista que fon la venguda del nostre Redemptor als catius presoners e antichs pares nostres detenguts en lo baix purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses veus que han pogut arribar a les vostres orelles. Bé siau vengut, cosín germà senyor, novell goig y singular delit de la nostra plorosa vista Vós sou lo exalçament de la santa fe, vós sou la glòria y reparació dels crestians, vós sou la nostra vida y lo tresor de nostre rescat. Vós haveu ubertes les nostres fosques presons y haveu romput les nostres forts y stretes cadenes. Los treballs y afanys passats no són alguna cosa en comparació de tant descanç e consolació com de present nos haveu presentada. De ara avant, si per vós, senyor, havem a soferir alguna fatiga, no pot ésser que no·ns delite, puix al servey vostre s’esguarde, qui sou la fi y terme de nostra benaventurança.

Legí lo duch la letra de sa muller, la qual en la següent forma scrita se mostrava.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior