💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant452.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLI

RESPOSTA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT

–De aquells qui ab gratitut als beneficis rebuts satisfer volen, s’espera que, no cercant la intenció de qui·ls benifica, ab grandíssima obligació se’n recorden, pensant quant és gran la cosa que reben, no solament de vós, sobre tots sabent la corporal vida, mas l’altra per la qual treballam eternament, sempre vivint en gloriosa fama O, més virtuós que tots los mortals No·m supliqueu de cosa que yo més desige en aquest món ni·m tingau per tan ingrata que notícia no tinga dels beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me gràcia, senyor, no s’enuge la vostra virtuosa persona d’esperar lo terme de nostra felicitat atényer, puix haveu obtés de mi gloriosa victòria. E considerau ab quanta glòria, de vostra senyoria e dels vostres, recobrat haveu tot l’imperi e vençuts e morts tants reys e senyors grans del poble morisch. E ara que a la senyoria vostra no resta sinó de rebre la possessió e domini de tot l’imperi com a patrimoni vostre, e retornat a mi, que sou sustentació de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona de l’imperi e dar compliment al nostre desijat matrimoni, restant vós emperador, car la magestat del senyor mon pare m’o ha promés, per ço com la sua edat no és suficient per a regir l’imperi.

No comportà lo virtuós Tirant que més parlàs la excelsa senyora, sinó que la sua condició afable a tal parlar féu principi:

–De la celsitut de vostra magestat, excelsa senyora, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada, que egualment stime difícil acceptar yo pogués vostra graciosa e liberal oferta. E no sia plasent a la divina Potència que permetés lexar-me fer tan gran defalt que en vida de la magestat del senyor emperador yo rebés la corona de l’imperi, ni tal defalt de mi se pogués presumir, car hun senyor de tanta virtut e excel·lència e complit de tantes perfeccions insignes no és merexedor de ésser desposseït en sa vida de tal senyoria. Sol suplich a la magestat sua que·m tinga per fill e servidor e catiu de sa filla. Altra cosa més en aquest món no desige posseir.

Acabant lo virtuós Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a la excelsa senyora corregueren dels seus ulls vives làgremes de verdader amor, e lançant los seus braços sobre lo coll de Tirant, besà aquell moltes voltes. Aprés hun poch spay, dix:

–Lo meu senyor e lo meu bé, no és lengua mortal pogués explicar les perfeccions e virtuts singulars que la vostra noble persona posseheix. E ara verdaderament tinch conegut que sol e singular sou en lo món entre los vivents. E suplich a la divina virtut, qui tal gràcia vos ha feta aconseguir, que us guart e us defena de tots perills e us done longa vida perquè·l pugau honrar e servir e fer tals obres que a la sua clemència plasents sien, e us lexe posseir per lonch temps la corona de l’Imperi Grech, lo qual, ab ajuda sua e ab vostres honorosos treballs, haveu guanyada. E a mi, que us puga servir en tota la vida vostra ab repòs benaventurat, axí com lo vostre cor e lo meu desigen.

E axí·s partiren ab moltes rahons de consolació.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior