💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant425.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Aprés que·l marqués de Liçana, almirall de Tirant, hagué fetes partir totes les fustes noliejades, ell féu armar totes les fustes qui eren restades, lo nombre de les quals era CCCCXXXV fustes, entre naus e galeres e galiotes e lenys. E lexaren lo camp molt ben fornit de vitualles. E axà mateix, ordenà que restassen aquà en lo riu, prop del camp de Tirant, dues galeres ben armades per ço que, si Tirant les havia mester per trametre en qualque part, que fossen prestes.
E com totes les fustes foren en punt per partir, l’almirall se n’anà al camp a Tirant e dix-li com ell havia complit tot lo que per sa senyoria li era stat manat. Lavors, Tirant se n’anà a la tenda de la reyna de Feç e dix-li:
–Germana senyora, suplich-vos que·m façau tanta mercĂ© que vĂłs vullau anar ab aquestes fustes a la ciutat de Contestinoble per aconsolar e aconortar aquella qui tĂ© la mia Ă nima encativada, car dubte·m fa que, en aquest temps que yo no puch anar a fer-li reverència, no prenguĂ©s algun dan inreparable, que seria a mi pijor que la mort. Car sabeu bĂ© que, si yo·m partia de acĂ per anar a veure sa excel·lència, posaria en gran perill tot lo camp e molts altres inconvenients que seguir-se porien per la mia absència. E vĂłs stareu allĂ molt millor e ab mĂ©s plaer e delit. E suplich-vos que, ab lo vostre angèlich saber, vullau usar devers mi de aquelles suplicacions acostumades que en lo passat temps de ma enamorada vida vĂłs solĂeu solicitar ma senyora. E posau-la en sperança de ma presta vista, qui serĂ lo mĂ©s prest que yo porĂ©, que Ă©s la cosa que yo mĂ©s desige en aquest mĂłn, car la tarda me par una hora un any, car, aprĂ©s DĂ©u, altri no desige tant veure, obeir e servir com a sa altesa.
No comportà més la graciosa reyna que Tirant parlà s, sinó que, ab cara afable e ab baxa veu, se pres a dir:
–JermĂ senyor, les suplicacions vostres sĂłn a mi manaments per la molta obligaciĂł que tinch a vostra senyoria per los grans beneficis e honors que per la mercĂ© vostra he rebuts, yo no essent merexedora, mas per la vostra molta virtut e grandĂssima liberalitat. E no confie de mi tan poch la senyoria vostra que possehesca tanta ingratitut que m’oblide la causa per què sĂł tant obligada, e per lo molt merĂ©xer vostre. E pensau, senyor e germĂ que, si en lo passat temps tenguĂ voluntat de servir la mercĂ© vostra, ara mil voltes mĂ©s per la molta virtut que conech que posseheix la vostra virtuosa persona. E conech verdaderament que hun cors ab tanta perfecciĂł com Ă©s de ma senyora no deu Ă©sser posseĂŻt sinĂł per la vostra molta virtut, qui sou font de bondat e de tota cavalleria. Per què, jermĂ e senyor de mi, digau-me si la senyoria vostra volrĂ manar algunes altres coses, que, aquexes e totes altres que dir e fer-se poguessen per neguna persona humana sĂł presta de fer, e posar-hi cent vides si tantes ne tinguĂ©s.
Lavors Tirant la abraçà e besà -la en la galta, e dix-li semblants paraules:
–Senyora jermana, no us poria regraciar la molta amor que en vós tinch coneguda. E tal confiança tinch en vós que dareu fi a tots los meus treballs. E nostre senyor Déu me done grà cia que us puga retre lo premi que la molta amor e virtut vostra és merexedora, que us puga donar molt més, al doble, que no he fet.
E la reyna li volguĂ© besar les mans e Tirant no u permĂ©s, sinĂł que li dix que·s posĂ s en orde de tot lo que mester haguĂ©s e que·s recullĂs. E la reyna dix que faria lo que li manava. Tirant pres comiat de la reyna e tornĂ -se’n a la sua tenda. E tramĂ©s per l’almirall, e com li fon davant, dix-li:
–Almirall, man-vos recullir e prech-vos que doneu bon orde en totes les coses que us he dites. E com la reyna serà recullida, feu fer de continent vela e compliu prest vostre viatge.
E l’almirall dix que tot era prest. E pres comiat de Tirant e anà ’s a recullir. E aprĂ©s, l’endemĂ de matĂ, la reyna se anĂ a recullir ab totes les sues donzelles. E acompanyaren-la fins a la mar lo rey de SicĂlia e Tirant ab cinch-cents hòmens d’armes. Com la reyna fon recullida en una nau, prengueren comiat d’ella e tornaren-se’n al camp. E l’almirall fĂ©u fer vela a totes les fustes e fĂ©u la via de Contestinoble.