gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant404.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCIII

LO SERMÓ QUE TIRANT FÉU FER ALS MOROS

–Considerant e ab molta diligència pensant, molts alts y excel·lents senyors reys e vosaltres, nobles e generosos barons, e tots los qui ací sou al present convenguts, en la dignitat de la fe crestiana, veig e conech aquella ésser de tanta excel·lència e necessitat a cascuna creatura racional que, com Déu no haja creat l’ome sinó per posseir e fruir lo sobiran bé de la glòria de paradís, aquell no pot tal bé fruir ni posseir si de la vestidura nubcial de la fe crestiana no és vestit. Car per res l’ome de la contagió de la mort e obligació de peccat que incorre en la sua primera nativitat pot ésser delliurat, sinó per fe. Açò mostra lo gran doctor Aureli Agostí en una epístola que fa Ad Obtatum, dient: Nemo, inquit, liberatur a damnacione que facta est per Adam, nisi per fidem Jhesu Christi, que vol dir no pot ésser algú deliurat de la damnació en què és caygut per lo peccat de Adam, sinó per la fe de Jhesuchrist. Y en aquesta sola, axí los antichs com los moderns se salvaven, car la ley antiga de si no portava algú a la vida eterna, mas crehent aquells del Testament antich que Jhesús se devia encarnar e per humana natura morir, al terç dia resuscitar. E en fe de aquests e molts altres articles que lavors eren encara per venir —e nosaltres, moderns, crehem ja ésser stats se salv<av>en.173 E per no perdre tan gran bé com és la glòria de paradís, la qual ulls no basten a veure ni orelles a hoir ni enteniment a entendre, deveu bé tots vosaltres qui de tal vestidura sou vestits mirar que aquella no perdau.

»E vosaltres, qui de la secta mafomètica stau abeurats, aquella de tot renunciant, dispondre-us a rebre la fe cathòlica perquè, aquella rebuda, en lo número dels sants siau posats. E a renunciar la secta mafomètica vos deven induir les suzietats e desonestats que en aquella teniu. ¿Pot ésser més vituperosa e vergonyosa cosa a l’home que posar la sua felicitat en actes de gola e luxúria? E açò vos atorga per felicitat aquell vilíssim porch, vostre cap Mafomet, que és contra tot juhí de rahó, de la qual los hòmens deuen usar, car los actes de gola e de luxúria als animals bruts e no rahonables són propis. E la felicitat humana axí deu ésser posada en acte propi de l’home, segons vol lo philòsof, Primo et decimo Eticorum, e Lactanci, Libro tercio Divinarum Institucionum, c.174 decimo, que en aquell no sia comú ab los animals bruts. E com en los actes de gola e luxúria los hòmens convinguen ab les bèsties, segueix-se en aquells no star la filicitat humana, e per consegüent Mafomet, qui a tanta desonestat vos induheix, clarament se mostra que us engana, e per ço no·l deveu tenir sinó per cap de falsia y engan.

»Mas la fe cathòlica, de la qual lo capità és Jhesuchrist, rey sobre tots los reys e senyor sobre tots los senyors, tals actes e abominacions avorrint, indueix los crestians a la observància dels manaments de Déu. E per ço ella sola pot ésser dita via de Déu, segons diu David Viam mandatorum tuorum cucurri, que vol dir: «Yo, Senyor, he corregut y caminat per la fe cathòlica, la qual me ha de salvar, que és via dels teus manaments.» E per ço legim, Ecclesiastici, vicessimo tercio: Nichil dulcius quam respicere in mandata Domini, que vol dir: «No és al món cosa més dolça e suau que mirar en los manaments de Déu.»

»¡O, ànima! Pensa quina cosa pot ésser més dolça ni suau de aquestes paraules scrites en la ley crestiana: «Amaràs lo senyor Déu teu de tot lo teu cor, <etcètera>,175 y lo proïsme.» Se conté tota la perfecció de la fe crestiana. E per ço ella sola és tota fundada en caritat, la qual en los crestians deu cremar com a foch, segons dix Jhesús, Johannem XII: Ignem veni mitere in terram et quod volo nisi ut ardeat, que vol dir: «Yo só vengut a donar foch en la terra e vull que creme, ço és, que lo crestià tostemps deu ésser cremant e ardent en amar Déu y lo proïsme.» E com la secta mafomètica no haja cura de observar los manaments de Déu, als quals tothom més que alguna cosa altra és obligat, segueix-se que aquells qui aquella observen ab ulls closos e tancats van a infern, e solament los crestians, per la fe cathòlica il·luminats, van a la glòria de paradís.

»E per ço, rahonablement, la fe cathòlica per tres rahons és dita lum de l’enteniment humà. Primerament, que ella naix del gran sol que és Déu, car, axí com la lum material naix del sol, axí la fe proceheix de Jhesucrist, que és Déu, segons diu sent Pau, I, Corint<hiorum>,176 II: Fides nostra non est in sapiencia hominum, sed in virtute Dei, que vol dir: «La fe nostra no és en la saviesa dels hòmens, mas en virtut de Déu.» Segonament, la fe cathòlica és lum de l’enteniment humà per quant expel·leix les tenebres dels peccats, segons diu lo savi, Proverbiorum, <capitulo>177 VI: Per fidem et penitenciam purgantur peccata, que vol dir: «Per fe e penitència se denegen e·s lancen los peccats.» E si aquella vosaltres, moros, pendreu, siau certs que en aquella hora ab l’aygua del sant babtisme sereu en lo cors lavats. En la vostra consciència, de tots los peccats que fins en la present jornada haveu comés, sereu de tots netejats.

»E si de tal vestidura ornats, en aquest sant viatge de Contestinoble que mon senyor Tirant, en adjutori de l’emperador e de la princessa vol fer, lo acompanyareu, siau certs que de dos coses la una no us pot fallir. La primera, que, si en batalles que contra lo Turch o soldà haureu moríeu, paraís no us pot mancar. L’altra, que, si en aquelles haveu victòria y scapau, la vostra fama per tot lo món s’estendrà.

»Tercerament, la fe cathòlica és lum de l’enteniment per quant manifesta les coses amagades, car manifesta als crestians tots los articles de la fe e molts altres secrets de Déu, los quals a tota altra secta són amagats. E per ço tots los que ací som ajustats per fer aquest sant viatge, pensant que lo instituïdor de la fe cathòlica, qui és Jhesús, és nostre capità, devem aquell ab ànimo gran e viril compendre, car sots lo standart e penó de aquell qui no acostuma de perdre batalles anam, lo qual sens dubte nos darà victòria contra lo gran soldà e Turch. E recobrarem l’Imperi Grech, lo qual ells tirànicament se han ocupat, axí com havem conquistats los regnes de Túniç, de Tremicén, de Feç e de Bogia. E no solament per Déu alt en paradís serem premiats, mas encara, per tots aquells que aquesta nostra conquesta hoiran, grandíssimament serem loats.

E complides les dites paraules, lo sobredit frare Johan Ferrer donà fi a son sermó.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior