💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant377.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–Les paraules doloroses dels miserables inclinen lo cor dels hoÿnts a tota pietat com sia cosa condecent a natura humana plorar ab aquells qui ploren e haver compassió de aquells qui·s dolen. Quant la intrínseca dolor és manifesta mitiga les congoxes e fantasies del sperit, la nostra fragilitat debilita la elecció e no obra tant lo arbitre de la nostra voluntat, que los primitius moviments sien en potestat de aquella, d’on se promouen il·lusions perturbants lo juhí recte, com sien causades en la inferior part de la humana composició, e fan malalta la pensa e dissipen les nostres cogitacions. Ab fantasies turmenten lo nostre cor, e no sabem elegir coses honestes e útils, e cahem en errors de les quals no·ns podem defendre sens divinal adjutori. Per què la necessitat requer que la superior part intel·lectiva predomine ab sapiència les vanes e folles cogitacions de aquella, sotsmeses per natural orde, e ab prudència refrene aquelles perquè no facen impressió de àbit en la nostra ànima, e lo regne inferior de l’home sia reglat per lo superior regne e les potències inferiors sien sotsmeses a les superiors.
Gran desorde és quant la serventa mana e la senyora serveix Si les potències de la nostra ànima rectament eren ordenades, conexeríem que la fortuna no ha en la humana condició potestat alguna. E si negunes coses desplasents seguexen en nosaltres per culpa o negligència nostra, no regint ne administrant les nostres coses prudentment, no deu ésser donat càrrech algú a la fortuna cega, segons diu aquell savi Cató en les sues doctrines. E si ordena aquelles la divina sapiència, justa cosa és e de gran salut que la nostra voluntat sia conforme ab la ordinació e voluntat divina e no ofusca lo nostre enteniment les potències de fortuna los inconvenients al nostre juhí e voluntat contraris, per punició de peccats o per exercici de bé. No és, donchs, mala la operació de fortuna, puix obra per divina disposició, encara que sia desplasent, com la divina Providència justament dispon totes coses.
¡O, gran follia e vanitat! ¡O, gran defalliment de prudència pendre los infortunis ab ira odiosa e impaciència desenfrenada! Si consideram les nostres fortunes, no són altra cosa sinó operacions fetes per nosaltres per costil·lacions de planetes e cossos celestials, influhints en diverses maneres e temps, segons los moviments circulars, la hu natural e l’altre contrari. Lo moviment del primer moble se fan diverses conjunccions e operacions: axí senyoregen los nostres staments. E les mutacions dels temps, ab les superiors influències, muden les nostres fortunes.
Mas lo franch arbitre, regit e reglat ab saviesa per les potències intel·lectuals, com no sia sotsmés a les costil·lacions dels cossos celestials, refrena les vanes e folles cogitacions e fantasies de les nostres penses e, ab prudència, senyoreja les adversitats de la trista fortuna. E si aquella és stada a tu desconexent e adversa, no sies tu ingrata a aquella: pren tot ço que·t vulla donar. Dix aquell gran emperador Alexandre, que jamés no fon ingrat a fortuna: tot ço que aquella li havia volgut donar, havia pres ab bona voluntat. E axí conquistà tota la part de Àsia e molts altres regnes e províncies. Lo ànimo prudent ab sforç basta adquerir bona fortuna, e lo jugador aperduat diverses vegades se muda la sort e recobra molt més que no ha perdut.
Lo teu exili congoxós ha permés lo inmutable Déu, perquè los fats han ordenat de tu que sies reyna de dos regnes, sens perdre la sperança de cobrar les tues viles e castells, e tot lo teu heretatge pres e ocupat per infels, car seràs col·locada en matrimoni ab rey virtuós e valentíssim cavaller e a mi molt afix en afinitat e grau de parentela, del linatge de Roca Salada e de la casa de Bretanya. Aquest és axí animós que aterra les forces e ferocitats dels enemichs infels, e cobrarà les tues viles, castells e tot lo restant del teu patrimoni. E yo·t promet de valer a aquell, axí en béns com en persona, e ab totes mes gents, tant e tan longament fins haja cobrat aquelles. E seràs feta parenta mia. Yo ame aquell e a tu com germana. Lexa, donchs, los plors e sospirs, dóna repòs a la tua fatigada pensa e aparta del teu cor tota ira, car aprés dels temerosos perills de la iniqua fortuna és feta gran tranquil·litat e segur viatge.
Hoÿdes per Plaerdemavida aquestes paraules, no tardà en fer-li semblant rèplica.