💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant375.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–Si la fortuna ingrata ab impietat dóna treballs a la tua pensa, aquella sotsmetent a doloroses angústies, e los trists e incogitats infortunis exercexen les forces impetuoses en les humanes condicions e reposats estaments, los quals dura impulció poria fàcilment repel·lir si humana saviesa ab caliditat aquells pogués preveure, virtut de ànimo viril prudentment dicerneix deure cessar la amargosa anxietat, si spera aquells reparables per contraris efectes de egualtat o millor comutació. Mas la vana sperança, aprés que serà coneguda, dobla incessantment la tristor e misèria, portant intrínseca desesperació e comovent actes impiadosos, los quals deduïts en efecte és procurada perpètua e orrible damnació. Guarda, donchs, la tua ànima no sia ofuscada per ira, engendrant oy ab insaciable apetit de venjança, mas refrena les crueldats de les desenfrenades cogitacions, car no solament fatiguen la tua ànima, mas encara porten falles enceses de foch cremant les potències de natura e les libertats del superior e noble intel·lecte e lo ver juhí de aquell.
La causa de hon promou aquesta vana e folla ira és cobdícia e desordenat apetit de les coses que són en senyoria e arbitre de fortuna e del tot separades de la nostra facultat. D’on se segueix la possessió de aquelles ésser molt perillosa e temerosa, com no puxa viure sens temor aquell qui ab dubte posseheix les sues coses. Los posseïdors de aquelles han perduda la libertat de lurs penses e cogitacions, e han constituït e sotsmés aquella a captivitat e servitut de temor. Los antichs philòsofs recusaren possehir béns de fortuna, perquè lurs pensaments fossen en plena e perfeta libertat, e digueren que incomparable vanitat era voler contendre ab fortuna de les coses que no poden ésser separades del domini de aquella. Dix hun philòsof que gran follia era pendre armes contra l’enemich del qual no és sperada victòria.
Mostra la fortuna a molts la cara rient ab afalachs enganosos, preparant aguayts amagats en la tempestuosa mar de adversitats, apartada tota sperança de seguretat. No·s lig que fortuna jamés haja donat ne atorgat privilegi de fermetat e possessió quieta. Vehem que natura ha ordenat los hòmens exir nuus dels ventres de lurs mares, e los altres animals ixen ab naturals vestits, e de les vestidures de aquells cobrim les nostres carns nues e miserables. Dóna a nosaltres natura béns interiors de l’ànima; los béns exteriors són donats e atorgats per fortuna. Aquells regeix fortuna líberament ab prosperosa inconstància, sens empediment algú. E aquell savi Sèneca diu, en les sues epístoles, que totes aquelles coses són a nosaltres stranyes que desijant són adquerides, de què·s mostra clarament aquelles no ésser de nostra natura, ne de longa duració e fermetat, com no sien atorgades per natura. Lo port de seguretat és stat atrobat en les virtuts theologals, morals e polítiques, quant aquelles per exercici se són abituades en la nostra ànima. E per aquestes atenyem la vera felicitat, la qual és la fruÿció divina, aprés que som fora de les misèries e dolors de la nostra vida.
Boeci diu en lo libre que féu De Consolació que felicitat no podia ésser atrobada en les coses a nosaltres aparents ésser de benaventurança, com felicitat solament sia en la divinal fruÿció, la qual speram atényer per virtuts meritòries, axí com han obtés per lurs mèrits los hòmens justs sens temor de perdre aquella. Totes les coses atorgades per fortuna són vanes, com no hajen constància ne fermetat alguna, segons diu lo savi en lo libre apellat <I>Eclesiastés.</I> Prech-te, donchs, cara germana mia, que <no>167 vulles donar loch a ira e furor de impaciència, com les coses que dius haver perdudes, si has bé entés ço que t’é dit, conexeràs que fortuna no ha fet injúria alguna exercint son offici, cobrant de tu les coses que eren sues e acomanant aquelles a altres que les tinguen, axí com tu les has tengudes. E no cregues que done major seguretat a aquells de aquella que ha donat a tu, com no sia algú, savi o foll, scient o ignorant, puixa possehir béns de fortuna sens beneplàcit de aquella.
E si la tua ira és en tal extrem que no puxes bonament mitigar aquella, hajes de mi aquest consell de salut, ço és, que oblivió sia la medecina. E axí donaràs gran remey a la turbació de l’enteniment e a la tristor que ha comprés lo teu ànimo e té aquell empedit, que no pot decernir la veritat, segons diu aquell savi Cató en les sues doctrines. Dóna fi als plors e gemechs. Sia la vera rahó constant a cobrar ço que has perdut, ço és, tu matexa. Venç la malícia ab paciència e la ira ab benignitat. Guarda de venir en desesperació, perquè no perdes la tua ànima, la qual no pories cobrar ab infinit tresor. Hages sperança de bé ab temor de Déu e seràs vencedora de tota ira e desesperació, e conforma la tua voluntat ab amor de caritat e bona paciència, car diu l’abat Simeon que cascú se deu studiar en haver paciència e estar aparellat a la fortuna per ço que, si ve algun mal cars, tristor no·l puxa vexar tant que·l porte a desesperació. Diu sent Gregori que aquell no és bo qui no sab soferir ni comportar los mals, ans ensenya que no ha bondat alguna, puix és sobrat per impaciència. Mira què diu David: que, segons la granea de les dolors que Déu dóna a l’home en temps de fortuna, li dóna aprés grans consolacions e plaers si les porta ab paciència. Pensa que no ha persona al món que sovint no sofira grans mals e tribulacions, axí reys com papes e grans hòmens e dones. Sies, donchs, constant e ab virtuosa paciència, car jatsia la mísera humana condició porta ab impaciència les dures e congoxoses adversitats de fortuna, emperò, lo ànimo virtuós basta aterrar la fragilitat e inconstància de temor.
E si dius que natura ha constituhit la tua noble persona en stat femení, pusil·lànim e temerós, sia lo teu ànimo constant e viril, imitant la noblea d’aquells dels quals has presa la tua naxença e nodriment. La tribulació de fortuna demostra la valor de l’hom e, qui no n’ha sentit, no és provat ni val res, segons diu lo savi. Car, segons diu hun poeta, és molt favorable als constants e animosos e odiosa e desfavorable als pusil·lànims e temerososos. La nostra vida és una milícia, ço és, contínua batalla, segons dix aquell sanct Job. No és home nat qui puxa scapar dels perills de fortuna. Dix lo gloriós sent Pau, apòstol: veig los perills de la vida present: perill en mar, per terra e perill en los falsos frares. Si la tempestuosa mar ha posat en treballs e mals la tua persona, no só yo stat pres acusat de aquells, qui só stat pres e ferrat e, aprés, ab innumerables perills, molt propinch a la mort. Mira, yo·t prech, quants colps e nafres mortals ha portat la mia persona. No seria possible recitar pogués complidament les mies tristes desaventures. E tots aquests mals són a mi més tol·lerables que la absència de aquella excel·lentíssima senyora per mi amada més que totes les coses de aquest món. Aquest és lo meu dolorós entrenyor, aquesta és la mia intol·lerable pena E si yo podia veure e contemplar la sua magestat e inestimable bellea, tots aquests mals tornarien a no res.
No menys pena porta la mia pensa com per causa mia est venguda en les amargoses anxietats de la tua ànima, mas prudència, la qual no és sotsmesa a la cega fortuna, sab reparar los dans passats e provehir a aquells qui·s porien seguir. Per què a fe de cavaller promet e jur per lo Déu eternal e gloriós Jesucrist, e per la creu a mi donada quant fuy creat novell cavaller, de satisfer-te en doble e més que no has perdut. E ab suma diligència e cura hi entendré, com me tinga per molt obligat, e cometria gran ingratitut si feÿa lo contrari, la qual en mi no serà jamés trobada. E aquella cordial amor, la qual has en mi obtesa, donant promptitut a la promissió, portarà aquella a la desijada fi. E amor ab treball venç les iniquitats e impietats de fortuna, e saviesa senyoreja los enganosos aguayts de aquella e ab confiança segura aparta de l’enteniment tota ira e tristes cogitacions e folles e inútils fantasies, e dóna repòs a aquell.
Plaerdemavida, ab los hulls encara humits del plorar que fet havia, ab baixa veu se pres a dir forma de semblants paraules.