💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant373.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, engan manifest de la fortuna! Les batalles que començà en França lo teu pare contra los crudelĂssims anglesos, de què obtinguĂ© singular victòria, ha reservades a tu, fill seu, les quals te plĂ cia finir e determenar gloriosament ab la sola temor que les gents tenen de tu. Mas condiciĂł e natura Ă©s de les coses passades que les poden rependre e inculpar, no pas corregir ni mudar, e lo mal que volies fer en aquesta ciutat, si bé·t recorda, has ja remĂ©s e perdonat. Donchs, Âżquè demanes? ÂżQue aprĂ©s de tanta prosperitat de singular alegria sobrevenguĂ©s ara tanta persecuciĂł? No·m par que sia obra de tal cavaller com les gents t’estimen, car major defalt serĂ aquest que no lo que primer cometist.
Mira què diu Aristòtil: que vincle de caritat e d’amor Ă©s molt singular, retent deguda honor a la magestat de l’hom e a la bonesa de les dones; per què posa scilenci en la ira tua. E tots quants sĂłn en aquesta ciutat te sĂłn amichs e servidors. Mira què dix lo rey David: aquell Ă©s malvat qui no ret guardĂł, e mĂ©s malvat qui l’oblida, car bon amich Ă©s axĂ com l’especier encara que no us done de les spècies, vos dĂłna de la bona olor. Açò no munta res; puix liberalment perdonist, honestament e clara vull viure, si a ta senyoria serĂ plasent. No·m tolgues la honor, puix virtuosament he obrat, perquè puga fer quĂtia la mia consciència. Parle qui parlar vulla en contrari, puix la veritat parle per mi.
E per venir al que vull dir, ¿dius que has fet vot que tots los de la ciutat passen sots la tua spasa? Ab molta voluntat seran contents complaure’t per mitigar la tua ira e contentar la tua voluntat, perquè sies quiti del teu miserable vot. E fer s’à en aquesta forma: que la magestat del senyor rey prenga la spasa per lo pom e lo egregi capità per la punta, e tots los de la ciutat passaran sots ella. En tal manera, serà lo vostre vot absolt a pena y a culpa. E yo daré la benedicció com cantaré missa.
En açò tots se prengueren a riure. E axĂ fon fet, que tots quants foren en la ciutat passaren dejĂşs la spasa segons lo vot que ell fet havia. Com tots foren passats, Plaerdemavida pregĂ a la senyora de la ciutat que·s volguĂ©s batejar, segons li havia offert, e ella respòs que era contenta e que u faria de molt bona voluntat. E de continent li fon donat lo sant babtisme, lo qual rebĂ© ab molt gran devociĂł. E aprĂ©s d’ella foren batejades mil e trecentes persones. AprĂ©s foren convertits tots los de aquella provĂncia. E lo frare qui allĂ era vengut per traure catius, Tirant li haguĂ© del papa que fos legat en la Barberia. Lavors, los crestians qui novament se eren batejats e los moros no li deĂżen sinĂł pare dels crestians.
Tirant, ans que partĂs de allĂ, pregĂ a la senyora de la ciutat que·s volguĂ©s casar ab Melchisedech. Aquesta senyora com era mora se nomenava Justa, e en lo babtisme no volguĂ© que li mudassen lo nom. Tirant pregĂ a Plaerdemavida que la conduĂs que atorgĂ s aquell matrimoni. E tant pregaren tots que ella fon contenta de fer lo matrimoni. Lavors Tirant ordenĂ que fossen fetes festes molt singulars, de aquelles que en semblant cars fer-se podien. Aquesta Justa, senyora de la ciutat, fon de perfectĂssima vida, axĂ en obres com en paraules discretes, ab molta honestat e molt devota de la sacratĂssima Mare de DĂ©u. Aquesta, per sa devociĂł, edificĂ molts monestirs en la sua terra axĂ de hòmens com de dones; dona molt caritativa, ajudant als desemparats e cobria los despullats.
AprĂ©s que les bodes ab gran festa foren solemnizades, Tirant e lo rey Scariano, ab tota la gent d’armes, se partiren de aquella ciutat e portaren-se’n a Plaerdemavida. E anaren per conquistar una provĂncia que y havia, qui era del germĂ del rey de TremicĂ©n. AprĂ©s que la hagueren conquistada, Tirant ne fĂ©u governador e capitĂ a hun valentĂssim cavaller qui·s nomenava lo Senyor de Antiocha, lo qual en la guerra havia feta grandĂssima prova. E aquest era gran amich de Melchisedech, senyor de la ciutat dessĂşs dita, e staven-se vehins a tres legĂĽes e visitaven-se sovint per la gran amicĂcia que havien tenguda en la guerra, e axĂ l’amicĂcia aumentĂ per Ă©sser veĂżns.
Tirant, per pendre plaer, parlava sovint ab Plaerdemavida. E hun dia entre los altres, parlant de la princessa e del stat de l’emperador, Plaerdemavida lo représ dient-li com no dexava la conquesta de la Barberia per socórrer a l’emperador e a sa filla. E Tirant li respòs que primer volia saber noves certes en quin punt stava l’imperi ans que ell se mogués. E pregà a Plaerdemavida que li volgués recitar tota la sua fortuna aprés que fon exida de la galera e la fi de la sua desaventura. Plaerdemavida, venint en recort dels treballs e dolors que sofertes havia, hagué compassió de si matexa e destil·laren dels seus ulls vives là gremes. E aprés hun poch spay, exugant-se les là gremes, de semblants paraules li féu present.