💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant361.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCLX

SUPLICACIÓ QUE FÉU PLAERDEMAVIDA A TIRANT

–¡O, invariables, inichs e implacables fats qui la varietat dels actes humans infal·liblement ordenau! ¿Per què forçau la mia trista ànima e lo dèbil e femenil cors a tants treballs? Millor me seria dexar-me de tan dolorós viure, puix no tinch poder en restaurar lo trist poble e la senyora de aquesta afligida ciutat. Donchs, magnànim capità e cavaller invencible, Tirant senyor, obre los ulls que tens de pietat e hoges les derreres suplicacions de aquesta desaventurada donzella, la qual ab devot e humil cor suplica a la tua senyoria que sies en recort del que has acostumat de fer, car yo stime més la mort que per tu me fos donada que si per altri me era restaurada la vida.

Tirant dins la orella tenia hun sobreós lo qual li dava infinida dolor com s’i tocava. E aquest dan li havia fet lo senyor de les Viles-ermes com se combaté ab ell. E cascuna volta que ell s’esmortia ni perdia lo sentiment, tocant-lo ab lo dit dins la orella prestament ell cobrava lo natural recort. Com la donzella véu a Tirant ab los ulls uberts, lo qual lançava adolorits sospirs, alegrà-se’n molt e, ab gest e cara afable, semblants paraules li dix:

–Capità senyor, yo conech bé que la tua senyoria stà en la illa dels Pensaments e los teus desigs són tants que turmenten lo teu sperit sens plaer ni dilecció de la tua vida. E suplich-te que no pervertexques ni confones l’orde de natura ni lo teu bon costum, que és de perdonar, car gran temps ha, senyor Tirant, que·ns poses aguayts per tolre’ns la vida combatent-nos de nit e de dia. No vull que la tua senyoria passe treball tan incomportable, que ara te’n pots desexir. Comença primerament a mi, car vet-me ací, donzella indefensa, qui stich davant la tua presència, qui tens spasa ben afilada. Ara pots spletar la tua fort mà e banyar la tua espasa en la sanch de aquella qui, aprés Déu, te desija servir. Però diu Ovidi que amor no ha deguna certenitat, com ella sia mutable e si·s muda tost se fa e, ab treball molt gran retorna. E per ço diu lo poeta Tobies que més val grosseria virtuosa que subtilitat viciosa. E per quant yo só donzella poch entesa e parle algunes ignocències, lo teu ànimo sentit darà loch a la mia culpa.

Respòs Tirant ab aquella millor veu que pogué.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior