💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant357.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–La pensa mia stà alterada de haver hoÿt recitar en aquesta donzella paraules tals qui han nafrada la mia ànima, car no puch creure que tu, donzella, sies cors humà, que tant poguesses saber en mos fets si donchs no tenies sperit familiar o sies mal sperit qui hages presa forma humana de donzella per ginyar-me que yo no destrohexca aquesta ciutat e los habitadors de aquella, qui adoren e servexen lo diable, com la mia pura intenció sia poblar-la de crestians perquè lo nom de nostre senyor Déu Jesucrist hi sia benehit, adorat e glorificat. Per què, donzella, molt me tendria per ignorant e de poch saber que una donzella, ab ses fengides paraules e ab al·legacions de philòsofs, poetes e doctors sants, me hagés a decebre e fer-me mudar lo meu sanct e bon prepòsit. O hauràs a donar altra rahó de tu matexa que yo haja a creure que les tues paraules me donen testimoni tu qui est ni per quina via sabs lo que has recitat. En altra manera, no penses yo mudàs de altre prepòsit. E tu m’as refrescades les nafres de mos parents, les quals contínuament me turmenten, per bé que tu digues que·ls he oblidats, mas yo confie en la inmensa bondat de nostre senyor Déu que·m darà presta expedició en lo que per mi és stat principiat, que en breu temps, ab lo seu auxili, yo·ls ajudaré de tot mon poder per liberar-los de captivitat.
Mas a present dexe de recitar la dolor que tinch de mos parents, com no sia temps ni loch competent per recitar-la; ni menys los treballs que passe per ésser prest delliure, que, al parer de alguns, me sia hun gran delit. E posat cars que no mostre passar pena, gens per axò no·m lexa lo recort de aquella sereníssima senyora, no donant càrrech ni culpa a sa magestat, car la sua altesa me feÿa portar alegres los meus treballs. ¡O, donzella! Molta és la tua discreció, que sies tant instruhida en la nostra santa ley crestiana: no·t resta sinó que rebesses lo sant babtisme. Per hun sol Déu te prech que ab amor e caritat te plàcia voler-me dir com sabs tant en mos fets, car la tua ombra té compresa tota la mia persona, no ab vista orrible, sinó ab amor afable; no sé d’on ara novament m’és venguda.
Plaerdemavida afranquí la cara, que·s mostrava star irada, e ab hun sonrís, de semblants paraules li féu present.