💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant341.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, nobles barons e cavallers! DemĂ serĂ lo dia que tots porem guanyar grandĂssima honor e fama, per què suplich a vĂłs, senyor, e a tots los altres prech e amoneste que ab amor e voluntat cascĂş faça son poder de fer virtuts e singulars cavalleries, axĂ com los hòmens de honor e d’estima deuen fer, car, si nostre senyor DĂ©u nos fa tanta de grĂ cia que hun poch los pugam sobrar, nosaltres serem senyors del camp. ¡O, quina glòria iria per lo mĂłn de nosaltres, que ab tan poca gent hajam desconfits tants reys e vençuts tanta multitut del poble morisch! E de la gent de peu no us ne cal haver gran dubte, car yo pens que mal lur grat hi sĂłn venguts. E·n special nos devem confortar com nostre Senyor tostemps ajuda a tots aquells qui mantenen e defensen la santa ley crestiana, e majorment com per sa part tenen lo dret e la justĂcia. E per ço us prech que la cavalleria vostra sia axĂ honrada, en la hora que la batalla se darĂ , que no dexeu lo camp per temor de mort, car mĂ©s val morir defenent vostra honor e fama com a cathòlichs crestians que viure catius e desonrats e farts de mal; e que foragiteu de vosaltres tota temor de morir e que penseu de bĂ© a fer e virtuosament batallar, car si ab paciència preneu aquest martiri, mantenint la sancta fe, sereu per nostre Senyor coronats en la sua santa glòria de paradĂs en companyia dels sancts Ă ngels.
Com los crestians hoÿren axà parlar a Tirant, lo rey e tots los altres lansaren dels ulls vives là gremes de inestimable alegria, e no tingueren alt sperança sinó de bé a fer e de morir com a bons e cathòlichs crestians.
E a la hora de la mijanit lo rey partĂ e posà ’s dins lo bosch, que per negĂş dels moros no fon vist. E ans del dia, AlmedĂxer pres les caçoles del greix que fet havia e, en la hora de l’alba, ell ixquĂ© del castell e posĂ les dites caçoles les unes prop de les altres, e mès-hi foch. E com foren enseses, cerquĂ que lo vent anĂ s devers los bous e, com la olor plegĂ a ells, fogiren ab molt gran fĂşria e passaren per mig del camp lansant tendes e nafrant hòmens e cavalls, que paria que quants diables havia en infern los encalçaven. E aparellaren-se tals, huns ab altres, que a maravella se trobara hun bou ni hun camell qui sa fos. E molta gent de peu e de cavall los seguia per fer-los tornar, e tots los moros staven admirats què podia Ă©sser stada la causa de aquest moviment. E no penseu que Tirant ab los altres stiguĂ©s menys de gran admiraciĂł, com semblant cars jamĂ©s haguessen vist ni hoĂżt parlar. E al passar que feren per mig del camp, feren molt gran dan, e encara per la gran fretura que·ls farien per portar lo carruatge, car entre bous, brĂşfols e camells, eren passats CL mĂlia per la gran provesiĂł que havien feta per fornir la ost.
Com los bous foren passats, Tirant féu alsar la bandera, la qual era blanca e vert. Com lo rey véu la bandera, ixqué del bosch cridant grans crits:
–Viva lo poble crestiĂ
Tirant axĂ mateix ferĂ, axĂ com era stat ordenat, en l’altra part. Lavors fon mesclada la batalla dolorosa e cruel. E qui u ves poguera ben dir tot lo fet com passava, car vĂ©reu pendre e donar de molts bells colps de lances e d’espases qui portaven de si molt gran pietat, car en poca hora vĂ©reu per terra morts de molts bons cavallers. E mesclaren-se totes les batalles, e feĂżen tan gran remor que paria lo mĂłn se’n deguĂ©s entrar. E vĂ©reu anar Tirant amunt e avall, derrocant bacinets del cap e scuts del coll, matant e nafrant, e fent les mĂ©s admirables coses del mĂłn, durant la ira, que era fresca. E lo rey Scariano se mantenia molt bĂ©, per ço com era molt bon cavaller, jove e animĂłs. E de la part dels moros hi havia molts bons e valentĂssims cavallers, e·n special lo rey d’Àfrica, per la mort de son germĂ , usava envers los crestians de molt gran crueldat; e lo rey de Bogia, molt animĂłs cavaller. La batalla era dura e fort, no havent-se pietat los huns als altres, e tantes d’armes feĂża cascuna de les parts que era cosa admirable. Lo senyor d’Agramunt, que no fa oblidar, feĂża tan gran sforç de si que los enemichs se’n spantaven de les sues cavalleries.
SeguĂ’s que lo rey d’Àfriqua conech a Tirant en les armes e dreçà lo cavall devers ell, e encontraren-se pits per pits de cavall, en tal forma que·l rey e Tirant ne anaren per terra. Mas Tirant, per ço com dubtava la mort y era de major Ă nimo, se levĂ primer e vĂ©u que lo rey encara stava per terra. Acostà ’s a ell per tallar-li les correges del bacinet, però no poguĂ©, car la gent era tanta, com veren lo rey en terra, que fon gran admiraciĂł com no mataren a Tirant, car dos vegades lo levaren damunt lo rey e dos vegades lo tornaren a lansar per terra. E com lo senyor d’Agramunt vĂ©u a Tirant en tan gran perill, anĂ devers ell e vĂ©u que hun cavaller, qui era almirant del camp, que feĂża son poder en dar mort a Tirant. AplegĂ ab ell e feren tantes d’armes ab tanta malĂcia que·s daven de mortals colps, la hu per defendre a Tirant e l’altre per voler-lo ofendre, e cascĂş estava mortalment nafrat e, stant Tirant e lo senyor d’Agramunt en tan gran perill de mort, aplegĂ AlmedĂxer, lo qual era molt malament nafrat e cridĂ a grans crits:
–¡E com! ¿Morrà huy aquell singular capità qui és la flor de la cavalleria del món?
E hu de aquells generosos qui batejats se eren —per les nafres que tenia ja no podia fer més armes— anà devers lo rey Scariano e dix-li:
–Ajudau, senyor, al capità e germà vostre d’armes, que per sa desaventura s’és mès tant dins entre·ls enemichs de la gent crestiana que serà gran admiració que la vida sua no perille. Veja la senyoria vostra si li porà ajudar, car gran perdició seria de tots nosaltres que ell se perda, car prestament serem perduts si la sua virtut nos defall.
Lo rey Scariano, com a cathòlich crestià , se posà en la major pressa de la gent e féu tan gran sforç d’armes ab los seus que li ajudaven, e véu lo rey de Bogia que sobre Tirant stava per tolre-li lo cap. E aquest rey era son germà , conexent-lo molt bé en les armes, e sobre lo bacinet que portava una gran bogia tota d’or ab moltes pedres precioses que tenia entorn. E vehent Tirant en tal punt star, ab la lança mantinent li donà en les spatles tan gran lançada que tot l’arnés li passà e no s’aturà fins a l’altra part, travessant-li lo cor, e caygué mort. Los moros feren tan gran sforç que se’n portaren lo cors mort de aquest rey de Bogia, e pujaren a cavall molts altres cavallers qui eren cayguts de una part e d’altra. E la batalla tornà més cruel que no era stada, e moriren en aquell dia molta gent de una part e d’altra.
La batalla durĂ tot lo dia e·s continuĂ molt cruel, sinĂł que·ls fon forçat per la nit que·ls empedĂ, perquè feĂża gran fosca, que s’agueren a departir. E los crestians se retragueren tots dins la ciutat aquella nit e stigueren ab grandĂssima alegria per ço com del camp eren stats vencedors. E saberen certament com en aquella batalla eren stats morts tres reys, ço Ă©s, lo rey de Bogia, que morĂ per mans de son germĂ , lo segon fon lo rey Geber, e lo rey de Granada. Dels qui foren nafrats no se’n fa menciĂł sinĂł del rey de DomĂ s e del rey de la Tana.
Aquella nit refrescà molt bé la gent e los cavalls, e ans del dia clar ja foren los crestians armats e a punt. E stigueren admirats los moros com veren que batalla los volien dar, com no haguessen pogut donar als cossos sepultura.
Tornaren a la batalla lo segon dia, e aquesta fon molt cruel e sangonosa, hon hi moriren infinits moros e no molts crestians, que a hun crestiĂ que morĂs moriren cent moros. La causa de la mortaldat de tants moros fon perquè no eren tan ben armats com los crestians ni portaven los cavalls tan bons ni encubertats. Cinch dies contĂnuus durĂ lo combatre e, com los moros no u poguessen comportar per causa de la pudor dels cossos morts, trameteren misatgers als crestians que·ls donassen treves. E lo rey Scariano e Tirant foren contents e les atorgaren de bona voluntat.
E Tirant cascun dia feĂża dir missa e pregava al rey e als altres que la hoĂżssen de bon cor. E aquell dia que les treves atorgades foren, Tirant se posĂ en oraciĂł e ab molt gran devociĂł suplicĂ a la divina clemència de nostre senyor DĂ©u Jhesucrist e a la sacratĂssima Mare sua, Senyora nostra que encara que ell fos hun gran pecador, que li volguĂ©s fer tanta de grĂ cia que poguĂ©s conĂ©xer los crestians entre los moros, per ço que ab millor cor los poguĂ©s donar honrada sepultura, com tots los tinguĂ©s per mĂ rtirs sants, com fossen morts per aumentar la santa fe cathòlica. E hoynt nostre Senyor demanda de tan justa causa e ab tan recta e bona intenciĂł, atorgada li fon la dita grĂ cia en aquesta forma: que tots los crestians se giraren mirant devers lo cel ab les mans juntes, no lansant de si neguna mala olor, e los moros staven mirant en terra e pudien com a cans. Com Tirant vĂ©u tan singular miracle, pregĂ al reverent frare que fes rebre informaciĂł en scrit de aquest tan gran miracle perquè en sdevenidor fos memòria que tots los qui moren per aumentar la santa fe cathòlica van dret en la glòria de paradĂs. E foren-los fetes honrades sepultures, e allĂ hon fon lo major conflicte de la batalla fon feta una solemne sglĂ©sia del benaventurat mossĂ©nyer sent Johan.
Los moros prengueren tots los cossos dels seus e lansaren-los en lo riu, cascú ab son scrit per ço que dins terra los parents los poguessen soterrar. E tants foren los cossos morts que tot lo riu taparen, que per altre loch lo riu hagué a discórrer l’aygua. Aprés, los moros se’n pujaren en la muntanya e los crestians stigueren en la ciutat.
Durant aquestes treves arribĂ lo marquĂ©s de Lusana, lo qual era criat del rey de França. E sabent que Tirant era en la Barberia vench-se’n a AygĂĽes-Mortes e aquĂ s’embarquĂ en una galiota, e anava com a mercader vestit. E arribĂ a la illa de Mallorqua, e de aquĂ ab una nau passĂ a la ciutat de TĂşniç. E aquĂ haguĂ© nova de les grans victòries que Tirant havia hagudes e de la molta terra que havia conquistada e delliberĂ de anar a ell. E anant per son camĂ, sabĂ© com les treves devien passar e aturà ’s en una vila, e tramĂ©s a dir a Tirant com ell era en la vila de Çafra e pregava’l que li trametĂ©s gent per ço que ell passar poguĂ©s.
Sabuda la nova, Tirant li tramĂ©s mil hòmens d’armes e, per capitĂ de tots ells, AlmedĂxer.
Los moros, sabent que gent era exida de la ciutat, secretament tramete<re>n162 ben deu mĂlia rocins aprĂ©s d’ells, ab ses spies que·ls trameteren detrĂ s, perquè, a la tornada que farien, ab lo marquĂ©s <e>163 AlmedĂxer, los poguessen haver. Lo rey d’Àfrica, qui era vengut capitĂ dels moros, qui stava amagat dins hun bosch, com veren venir los crestians, ixqueren-los e feriren en ells, e mataren e apresonaren-ne molts, e alguns qui·n fugiren qui portaren la nova al rey e a Tirant. Com foren certificats de tan gran novitat, Tirant fĂ©u lo semblant vot.