💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant336.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, amichs e germans meus e singulars en l’art de cavalleria! La major riquea que hom pot possehir en aquest mon és la honor, e per ço vos vull pregar que tots me vullau seguir aquesta vegada, perquè yo puga venjar la vergonya que aquests reprovats de crestians a mon germà han feta. E lo crit, ab la honor, sia tan gran que sol hun punt no·ns puguen tenir cara. E pendreu-ne tants com yo·n metré per terra, e seran tants que ab fatiga gran los poreu cullir.
E eren venguts ab les aljubes d’or molt luents, e pujaren tots prestament a cavall e devallaren devers los crestians ab molts grans crits. Com a hòmens enrabiats entraren dins la batalla e en poca hora véreu anar per lo camp cavalls sens lurs senyors.
Com Tirant hagué rompuda la lança, posà la mà en la petita acha e, a cascun colp que dava, de mort o de alesiat scapar no podia.
Los dos reys se acostaren tant a Tirant que, ab punta d’espasa lo nafraren.
Tirant, qui·s sentà nafrat, dix:
–¡O, tu, rey, qui m’has nafrat de mort segons la gran dolor que sent: mas, ans que yo vaja als inferns, tu·m seràs primer missatger que m’obren la porta, car yo t’i faré prestament anar!
E ferĂ’l ab l’acha per mig del cap, que dos parts ne fĂ©u, e cayguĂ© entre los peus dels cavalls. E com los moros veren jaure lo seu cors en terra, ab gran treball lo pogueren cobrar. Aquest rey era lo de la menor ĂŤndia, qui tant havia bravejat.
Com l’altre rey véu son germà mort, feÿa armes com a desesperat; però, per la nafra de Tirant foren stalviats molts moros, qui foren stats morts y nafrats més que no feren. Com ells veren lo rey mort, anaren-ho a dir als altres reys, en special al de Bogia, car tots lo tenien com a capità major per ço com ell los havia a tots amprats. Com foren certs de la mort de tal rey, levaren lo camp e anaren lla hon eren los crestians e, per la scura nit que feÿa, atendaren-se al peu de la muntanya.
Com los crestians veren tanta multitut de gent, tingueren consell. E veren que Tirant era molt nafrat, que la nafra li dava gran dolor, e conexien que per la sua virtut no podien ésser subvenguts. Deliberaren de partir en la nit e axà u posaren en execució, que los moros no n’hagueren sentiment. Lo següent dia per lo matà los moros pensaven dar la batalla, e no veren negú. Seguiren los crestians de rastre, per les petjades dels cavalls, fins a tant que vengueren a la ciutat hon se eren recullits.
Tirant fĂ©u exir lo senyor d’Agramunt ab tota l’altra gent que restada li era e ferĂ enmig del camp dels moros, que y morĂ molta gent de una part e d’altra. Però los moros los romperen e hagueren-se a retraure en la millor manera que pogueren, tostemps fent armes e defenent-se, fins que·s foren recullits dins la ciutat e tancaren les portes. E los moros plegaven e ab los arĂstols de les lances daven a les portes.
Lo rey Scariano era capità de la ciutat e ordenà aquella, que molt valentment se defenien. Lo següent dia ixqué lo rey Scariano ab tota la gent e ferà molt bravament en los moros, e durà per bon spay aquesta batalla, hon hi morà molta gent de cascuna part, e als crestians fon forçat de tornar-se’n dins la ciutat. E a Tirant dolia-li’n molt lo cor com ell no s’i podia trobar e veÿa cascun dia que perdien molta gent, per què dix al rey:
–Senyor, a mi par que no és ben fet que tan sovint ixcau a la batalla, car no és sinó perdició de gent.
E axà fon fet fins que Tirant fon guarit. Com Tirant fon ja quasi guarit, mas no del tot, desijava e volia exir a la batalla. Lo rey Scariano, qui véu açò, dix-li semblant reprenció.