💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant305.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–La molta virtut que de vĂłs tinch coneguda, senyor Capdillo, Ă©s per ço com me haveu liberat de presĂł sens mos mèrits precedents, mas per la molta valor de la senyoria vostra. E mostrau lo vostre valerĂłs Ă nimo de cavaller, no mudant lo vostre valerĂłs prepòsit, en no tembre los perills de la guerra per bĂ© que la fortuna vos sia stada adversa. E per ço com la mia adversitat Ă©s stada molt gran, tinch compassiĂł de la vostra, regraciant a la senyoria vostra com me haveu axĂ aconsolat, car, puix me veig en libertat, tots los passats mals tinch per oblidats, confiant de la misericòrdia de aquell bon Senyor qui m’à creat que jamĂ©s me fallirĂ . E prech-vos, senyor, que no us vullau tant desconsolar, car farĂeu perdre la noble sperança als vostres sĂşbdits e a tots aquells qui iran sots la vostra bandera. Car obra Ă©s de cavallers una volta Ă©sser vençuts e altra vencedors. Mas deu pensar la senyoria vostra les virtuts que possehiu, que no presomesca la vostra prosperitat alguna cosa de mal a fer de mi, car altra cosa no vull de vostra senyoria, ni demane, sinĂł la vida, per bĂ© que no la desige sinĂł a fi que tinch sperança de traure la senyoria vostra de congoxa. E de açò la mia Ă nima restaria aconsolada, car bĂ©ns de fortuna no·n desig, puix sĂłn transitoris e sens neguna fermetat. E per ço senyor, per la molta amor que us porte, per no Ă©sser ingrat, rebut per la mercĂ© vostra, no us celarĂ© la mia fortuna, com yo en Spanya he longament usat lo noble exercici de les armes, e sabrĂ© consellar e ajudar tant com algun altre, e serĂ© dels primers en lo perill de les armes. E de açò vos demane perdĂł, perquè·m sĂł tant loat, emperò les obres ne faran testimoni. E si aqueix rey tĂ© asetjat a vostre rey e senyor, no·n deveu Ă©sser admirat, car costuma Ă©s de reys. E si temeu que les bombardes no derroquen lo castell, si conexeu que·n dega fer plaer a la senyoria vostra, yo les romprĂ© totes quantes n’i haurĂ .
E lo Capdillo fon molt aconsolat de tot lo que Tirant havia dit. E féu-lo posar en orde per partir e pregà molt a Tirant se’n portàs les coses necessà ries per rompre les bombardes. Respòs Tirant e dix:
–Senyor, certa cosa Ă©s que l’ome pobre, segons dien los passats, per fer o obrar alguna virtut han de necessitat mester algun tant abundĂ ncia de bĂ©ns, car en la benaventurança polĂtiqua l’om del tot pobre no pot Ă©sser dit benaventurat, car difĂcil Ă©s al molt mester poguĂ©s obrar neguna cosa virtuosa, per bĂ© que diu SalamĂł que la pobretat Ă©s infinida riquea e bĂ© no conegut, car tant basta a la pobretat com natura ha mester ni requir.
Lavors lo Capdillo li féu dar lo millor cavall que ell tenia e armes e prou diners.
E Tirant comprĂ una fel de balena, la qual era molt vella, e pres argent viu e salnitre e vidriol romĂ , ab altres materials, e fĂ©u de tot ungĂĽent. E posà ’l en una capsa e donà ’l a son senyor, qui en aquell cars era. E partiren del castell tan secretament com pogueren, passaren la ribera e en la nit se reculliren en l’altre castell. E de aquest castell fins a l’altre hon lo rey era distava hun quart de legua. Com Tirant haguĂ© reguardejada la terra, vĂ©u en la ribera hun pont de pedra, e enmig de la gran orta eren aleujats tots los enemichs, axĂ que no era negĂş gosĂ s passar lo pont e, si u feĂża, no donĂ s en poder de enemichs. Tirant dix lavors al Capdillo que li donĂ s hun moro no conegut de qui ell poguĂ©s fiar e que li fes donar CC moltons. E prestament li foren dats. E Tirant vestĂ’s un capucho de pastor mostrant Ă©sser moço de aquell altre.
E lo rey Escariano, sabent que no era negĂş qui noure li poguĂ©s de sos contraris, acompanyat de gran multitut de gent d’armes —e era stat vencedor de la batalla, <e>153 no stimava res als enemichs—, feĂża tirar contĂnuament trenta-set bombardes, entre grans e poques, e açò tres voltes lo dia; e ja havien derrocat mĂ©s de la mitat del castell. E havia feta fer crida que tots los qui portarien vitualles al camp fossen guiats anant, venint e stant.
Lo moro e Tirant pujaren bé una legua sobre lo pont ab lo bestiar e vengueren dretament al camp. E demanaven de cascun moltó més que no valia, per ço com hi havia molts compradors. E perquè lo bestiar no·s venés tan prest demanaven-ne gran preu, e stigueren allà III dies, e portaren lo bestiar prop de les bombardes. E Tirant, en scusa de mirar, acostà -s’i, untà ’s la mà ab l’engüent que fet havia e posà ’n per totes les bombardes. E l’engüent era compost de tals materials que, neguna natura de metall que·n sia tocat, torna ferrigible sol que y stiga per spay de tres hores, que al desparar que la bombarda o ballesta fa, per força s’à de rompre.
L’endemà , com despararen per tirar al castell, totes se romperen, que no n’i restà neguna sancera. Lo rey Escariano ho tingué a gran admiració que les sues bombardes se fossen axà rompudes e tingué-u a fort mal senyal. E Tirant ab lo moro tornaren-se’n al castell hon era lo Capdillo.
E hordenĂ Tirant que fos rompuda una arquada del pont e feren-hi hun pont de fusta levadĂs, ab cadenes de ferro per alsar-lo e avallar. AprĂ©s que açò fon fet, prestament dellĂ lo pont fĂ©u ficar de grosses bigues e feren allĂ hun palench. Com lo palench fon fet, Tirant, ben armat, pujĂ en hun bon ginet e, ab una bona lança en la mĂ , anĂ dret al camp dels enemichs. E trobĂ V moros que staven al sol. Tirant remetĂ© devers ells, —los moros descuydats pensant com tot sol venia fos home del camp—, e Tirant ab la lança los matĂ tots V. Los crits foren grans e lo camp se aremorĂ : armaren-se tots e pujaren a cavall. Tirant no curĂ sinĂł de matar tants com li’n vengueren davant. Com ell vĂ©u que la gent era armada e a cavall, e venien devers ell, retragué’s devers lo palench contĂnuament fent armes. Com fon al palench, prestament descavalcĂ . E los moros aplegaren al palench e los del castell devallaren per ajudar a Tirant. E allĂ fon una bella scaramuça e y morĂ molta gent. Tant carregĂ la gent del camp que, per força, Tirant se haguĂ© a retraure, e alçaren lo pont per dubte dels moros. Lavors los moros romperen lo palench, e en la nit Tirant lo fĂ©u tornar a refer. Al matĂ los moros tornaren e trobaren-lo refet.
E axĂ, cascun dia, a totes hores staven fent armes, e moria-y molta gent, axĂ de una part com de altra, en tant que cascun dia no feĂżen altra cosa. E seguia’s moltes vegades que tot lo camp s’i ajustava. E dins lo castell tenien dues bombardes e Tirant les fĂ©u portar al cap del pont e de allĂ feĂża tirar al camp, e moltes voltes los feĂżen gran dan. E Tirant, a totes hores armat, stava al palench, e tots los moros ab ell fent tostemps armes.
Hun dia, Tirant dix al Capdillo:
–Senyor, ÂżpendrĂeu plaer yo traguĂ©s al rey, vostre senyor, del castell e·l vos portĂ s acĂ o en alguna altra força hon stiguĂ©s en loch mĂ©s segur?
Respòs lo Capdillo:
–Si tu a mi feÿes aquex tan gran servir e ma nora ab son sposat, que yo·ls tingués a ma volentat, de tots mos béns te faria senyor. E posat cars que t’oblidàs lo rey, no m’i daria molt.
Ara dix Tirant:
–Senyor, feu-me aparellar II ginets ab hun patge que sia conegut e feu-los posar sots aquell pi, ab hun altre que·ls guie a mija legua de acĂ.
E de continent fon fet. Com lo dia fon vengut clar e net, Tirant pujà a cavall e féu armar cent hòmens e féu-los passar lo palench, e féu tirar a gran pressa aquelles dos bombardes que tenia. Com los del camp veren als cent hòmens que lo palench havien passat, hagueren temor que no entrassen dins per matar-los gent, axà com Tirant altres voltes havia fet. Tots se armaren e anaren devers ells e foren fetes aquà moltes armes, nafrant e matant molta gent los huns als altres. Fon-los forçat de retraure’s fins al palench, car los enemichs se concordaren tots que donassen lo combat tan fort que, ab los altres ensemps, entrasen dins lo pont e, si lo pont prenien, lo castell seria a lur mà . E quasi aquell dia poca gent restà en lo camp que no fos tota al palench. E com Tirant véu allà tota la gent ajustada, dix al Capdillo:
–Senyor, teniu vos acà cara ab aquests tant com poreu e yo iré lla hon dech anar. E ferà fort dels sperons e féu la via dellà hon era lo patge qui·l sperava. E com aplegà ab ell, ja portava molt cansat lo seu ginet. Descavalcà e donà ’l al moro, e ell pres aquell qui era bo e fresch. Partiren ell y lo patge, passaren per la orta tan cubertament com pogueren, a les espatles del camp, que per negú no foren vists, e féu anar lo patge primer, per ço com los del castell no conexien encara a Tirant. E tant se acostaren que l’esposat conegué que aquell era son germà lo menor e defené que negú no tiràs de ballesta a ell ni a Tirant.
Com foren dins lo castell, trobà lo rey, que era exit en la sala per veure’l, e féu-li gran festa.
–Senyor —dix Tirant—, vós e vostra filla pujau de continent a cavall e veniu ab mi, que yo us posaré en loch segur.
Lo rey pres lo ginet del patge e cavalcà l’esposat en les anques del ginet. E Tirant pres la donzella e cavalcà -la en les anques del seu ginet. E ixqueren a gran pressa del castell, tostemps corrent fins que foren a una legua del camp. La nit los sobrevench; lavors se posaren a son pas e lo rey, que sabia molt bé tota aquella terra, anà -se’n dretament a la més fort ciutat que ell tenia, ço és, Tremicén.
E anant lo rey per lo camĂ, havent bon grat de la bella disposiciĂł de Tirant, tinguĂ© desig de saber quina fortuna lo havia allĂ portat, e fĂ©u principi a hun tal parlar.