💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant303.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCII

RAHONAMENT QUE FA LO FILL DEL CAPDILLO A SON PARE COM SE PARTÍ D’ELL

–Los treballs y perills no deuen als hòmens sforçats e de bon enteniment lo juhí de rahó desviar, ans constituÿts en major necessitat, de l’entendre y ànimo sforçadament servir-se deuen, car la virtut, contrastant y vencent l’adversa fortuna, s’esperimenta hi·s fortifica. E per ço, pare e senyor, vos bese les mans e regracie-us molt que axí com a cavaller virtuós me consellau bé hi·m donau a mes penes remey de salut, car sent dolor inestimable per la absència de ma senyora, la qual stimaria més perdre la vida que no a ella, per bé que tinch sperança que negú no basta a levar-la’m, com stiga en hun fortíssim castell e molt ben proveÿt per a gran temps de totes les coses necessàries que per a hun castell ben provehit se pertany. E ajudant a mi lo nostre sant profeta Mafomet, volgués en mi obrar donant-me saber, lo que en mi fall, que·m puga guardar de vergonya, me faria singular gràcia, car lo vostre clar entendre ab si porta honor y fama, si la vida acampar podeu. E partesch-me de vostra mercé per anar dretament lla hon és mon senyor e la cosa que yo més ame en aquest miserable de món.

E partint-se del pare e cavalcant devers lo castell, sentí molt gran remor de gent d’armes: tingué temor que no combatessen lo castell hon lo rey era e sa senyora. E com fon alt en hun puig, véu lo gran combat que daven a l’altre castell. Lavors, ab molta alegria, ab XV de cavall entrà en lo castell hon lo rey era.

E lo Capdillo-sobre-los-capdillos, fugint ab gran recel, se n’entrà en lo seu castell hon Tirant stava pres. E descavalcat, e ben rebut per lo fill, demanà què era del presoner crestià. E digueren-li com stava en presó e ben guardat. Lo Capdillo hi pres molt gran enuig. Essent en recort lo que dit havia com se partí d’ell cahent en terra, que dix com ell tenia de conquistar aquella terra, pensà moltes vegades en aquelles paraules. E pensava, més, com aquest era crestià e devia ésser destre en les armes. Entrà’l a veure e, ab cara molt afable, lo saludà, conexent que tenia prou causa d’estar congoxat e malcontent d’ell. E ab paraules de semblant stil, de tal parlar li féu present.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior