💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant266.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–Reduhint-vos a memòria, senyora, lo que ara me haveu dit, la consolaciĂł que vĂłs en ma vista preniu, e que per mi Ă©s il·luminat lo fosch palau de la mia deessa, yo us ho tinch a molta grĂ cia del que·m dieu, per bĂ© que conech que la mia trista sort no consent que puje al terç ni al quart grahĂł de la scala. E si egualment lo vostre voler posehĂs, la honor e los bĂ©ns vos volria haver dats, e negĂş mĂ©s de mi benaventurat dir no·s poria. E pensant, senyora, que los prechs que a nostre Senyor puch referir, e aprĂ©s a vĂłs, que per mijĂ vostre obtenir poguĂ©s la salut mia, per tant benefici com per vĂłs me seguirĂ de ma treballosa vida remeyat descanç aconseguir, e de tal remey Ă©sser-vos molt obligat, car de la passiĂł que fora pensava Ă©sser, ara veig en mi molt mĂ©s aumentar. E si la fortuna me era pròspera en fer-me atĂ©nyer tant de bĂ© quant de vĂłs ma vida spera, e lo atreviment vull me sia levat e de no voler pus ab vĂłs contendre, mas a la bona voluntat que us tinch satisfarĂ© recitant-vos de hun mercader hun exemple, qui era nomenat GaubedĂ.
»Anant per mar, lo qual era partit de aquella gran e magnĂfica ciutat de Pisa, e navegant per les mars d’Espanya, tot lo seu cabal e sustĂ ncia havia posat en hun barril de jochs de naĂżps, pensant que ab aquell arribaria a port salvador e que la sua mercaderia vendria en grant aument de la sua sustĂ ncia. E aplegant en les mars del Royne, prop lo port de AygĂĽes-Mortes, en la scura nit la nau tocĂ en hun scull de roca, que tota s’obrĂ. Tots los mariners, ab la sperança perduda, se lançaren en mar per restaurar la vida. Aquest pobre mercader, pensant en restaurar mĂ©s lo barril que la vida, devallĂ sots la cuberta e vĂ©u la nau mija d’aygua, que se n’entrava a fons. Ab gran fatiga e major perill, traguĂ© lo barril de la sua mercaderia, lansà ’l en mar y ell aprĂ©s d’ell. E aferrà ’s ab lo barril per poder-lo traure en terra. E tant sforç no fĂ©u que, dos o tres voltes perdent e cobrant lo barril, pensĂ perdre la vida. A la fi, a mal grat seu, lo haguĂ© a desemparar e, anant per aconseguir a terra, ab tota la sperança perduda de recobrar son barril, encontrà ’s ab una gran caxa. E per lo gran treball, axĂ de la mar com del perdut barril, li fon forçat de sostenir la sua persona en la caxa e, a poch instant, la mar los lansĂ en terra. Lo aflegit mercader, assegut sobre la caxa, fĂ©u aquĂ grans lamentacions, dolent-se de la perduda mercaderia dels naĂżps. E trobant-se nuu, sens camisa, desijava mĂ©s la mort que la vida. Com per bon spay se fon lamentat, partĂ’s de la caixa com a home desesperat e anĂ dos tirs de ballesta. E pensant en lo menys dan, tornĂ a la caixa per veure si y hauria alguna cosa de què·s poguĂ©s vestir. E rompent aquella, trobĂ moltes robes de brocat e de seda, e molts gipons e calses, e tot lo sòl de la caixa cubert de ducats e de fermalls e de moltes pedres precioses, que valia tot hun infinit tresor.
»Si bé, senyora, açò sia poca glòria a la stima del vostre valer —e dich-vos ab pura veritat que, en semblant loch, me vull sotsscriure yo ésser la caixa— e perdent vós lo barril, sereu pròspera e benaventurada en aquest món. E ans que de vós haja resposta, vos prech porteu aquesta cadena per la amor mia, perquè mirant aquella siau en recort de mi, qui desige fer molt per vós.
No tardĂ la Viuda daurada de fer principi a hun tal parlar.