💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant255.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Per mi fon manat fos fet home a ymatge e semblança mia e de la costella de l’home fos feta companya a l’home. E mĂ©s, diguĂ: crexeu e muntiplicau lo mĂłn e hompliu la terra. Digues tu, Carmesina, yo qui t’avia levat lo teu germĂ perquè foses senyora de l’imperi, posant-te en aquella singular dignitat mundanal, Âżquin comte me dĂłnes del que t’é acomanat? ÂżHas pres marit? ÂżHas dexats fills perquè puguen defendre la fe cathòlica e aumentar la crestiandat?
ÂżQuè respondreu vĂłs? —dix Plaerdemavida—. ¡Ay senyora! ¡Y com vos veig enfrescada, que resposta bona no y poreu dar! Però la vostra resposta serĂ tal com vos dirĂ©: «¡O, Senyor, ple de misericòrdia e de pietat! Perdonau-me, Senyor, per la clemència vostra.» E l’à ngel custodi vos farĂ dir aquestes paraules: «Veritat Ă©s, Senyor, que yo amava un cavaller qui en armes era molt virtuĂłs, lo qual la vostra sacratĂssima magestat nos havia tramĂ©s per liberar de les mans dels infels lo vostre poble crestiĂ . Yo amava aquest e li tenia gran devociĂł, e desijava’l per marit e, com anamorat complahia’l tot lo qu·ell volia ab tota honestat. E tenia una donzella en servir meu, qui·s nomenava Plaerdemavida, e donava’m tostemps bons consells, e yo no·ls volia pendre. E posà ’l-me una nit en lo lit; yo, com a inocenta, cridĂ, e com me fuy regoneguda, callĂ e stiguĂ segura. E una viuda, qui·m sentĂ cridar, donĂ de grans crits, qui tot lo palau fĂ©u avolotar, de què se seguĂ cars de molta dolor e congoxa per a molts per la mia temor. AprĂ©s me pregaven que yo consentĂs a l’apetit del cavaller, e jamĂ©s ho consentĂ.» En senblant cars, respondrĂ senct Pere, per ço com tĂ© les claus de paradĂs: Senyor, aquesta no Ă©s digna d’estar en la nostra beneyta glòria per ço com no ha volguts servar los vostres sancts manaments. Lansar-vos an dins en l’infern e, en companyia vostra, la Viuda Reposada. E com yo passarĂ© de aquesta present vida, en paradĂs serĂ feta gran festa de mi. E dar m’an cadira en la eterna glòria en la mĂ©s alta jerarchia e, com a filla obedient, serĂ© coronada entre los altres sancts.
Lo emperador entrà per la cambra, que per nengun no fon vist, e stigué un poch ab sa filla. E pres a Ypòlit per la mà e parlaren dels fets de la guerra e de la malaltia del capità . Axà parlant, entraren per una cambra hon era la emperadriu e, sens dupte, en aquell cars Ypòlit volguera ésser luny d’ella una jornada. Com ella·l véu, mostrà -li la cara afable e mirà ’l ab bona voluntat. Levà ’s de allà hon seÿa e acostà ’s a l’emperador, e los tres perlaren alà de moltes coses. Special, vengueren a parlar de la cruel fortuna qui en tan gran jovent havia fet lexar a son fill la misèria de aquest món, e la emperadriu se pres a plorar.
Entraren per la cambra molts cavallers ansians qui eren del consel e aconortaren molt a la emperadriu. E aquells recitaren a Ypòlit la grandĂssima virtut que l’emperador mostrĂ com li portaren la nova com son fill era mort. Lo benigne senyor, hoynt la mort de son fill, respòs al cardenal e als altres qui lo y denunciaren:
–Siau certs que no·m dieu cossa novella, car ja sabia yo que l’havia engendrat per morir. Ley de natura és rebre la vida e retre-la com és demanada, e axà com és que no és negú qui <muyra que no aje viscut, axà no és negú que>132 pugua viure que no haja de morir.
Hoynt la mort del seu fill, qui en batalla e contra infels havia separada l’à nima del cors —aquel die era lo primer de l’any e lo emperador acostumava en semblant die com aquell, cascun any, fer molt gran festa e portar corona—, e no féu altre mudament sinó que·s levà la corona del cap e tornà a demanar com era mort son fill. E com hoýs que en la batalla, combatent ab gran à nimo com a virtuós cavaller, tornà ’s prestament la corona al cap e jurà que molt major fon la delectació que rebé com hohà los actes de la cavalleria gloriossos de son fill que no fon la tristor e amargor que sentà de la sua mort. E de aquestes coses parlaren moltes. Lo emperador se apartà a una part de la cambra per perlar ab alguns de son consell e Ypòlit restà ab la emperadriu. E com ella véu que ell res no ly deÿa, penssà que de molta vergonya li partia. Féu-li principi a una tal requesta.