💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant239.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXXVIII

RESPOSTA QUE FA TIRANT A L’EMPERADOR

–¡O, més que altre atribulat! Veig-me enbolicat en molta dolor e só atés al terme de la mia desaventurada fi. E lo qui més me fa dolre és com veig la trista de vostra majestat, en molta dolor posada, per lo novell cars que seguit m’és. E fallint-me la sperança, só desijós de presta mort.

Acompanyat de molts sospirs, lançà’s prop la sua boca, no podent-li dir la strema pena que fins en aquella hora soffert havia. E dix:

–Mon senyor, la mia spasa e capitania no fretura molt. Encara que yo present no y sia, cavallers virtuosos, ab ànimo sforçat teniu en lo vostre imperi qui basten al present dar rahó als enemichs. Emperò a mi par que és justa cosa que de tan sforçada demanda que la altesa vostra me fa, que yo dech anar al camp. Senyor, lo dia assignat yo seré prest per partir.

Com lo emperador lo véu axí parlar, restà molt content. Partí’s d’ell e tornà-sse’n a la ciutat. Com la emperadriu lo véu, dix-li:

–Senyor, sí Déu vos deixe viure longuament en aquest món he us done parahís en l’altre com de aquesta vida passareu, digau-nos la veritat del nostre capità com stà, si tem mort o la sua vida en què stà.

Lo emperador, en presència de la princessa e de les donzelles, dix a l’emperadriu:

–Senyora, yo pens que ell no tem perill de mort, mas sens dupte ell stà malament adobat, car los ossos de la cama e los molls que dins té, tots li parien damunt lo cuyro, que gran compassió era de veure-u. Però ell diu que diluns ell serà prest per partir.

–¡Sancta Maria val! —dix la princessa—. ¿E què és lo que la majestat vostra vol fer? Lo home qui stà ab tant de mal, posat en l’article de la mort, ¿voleu que vaja al camp e com serà en lo camí feneixca los seus darrers dies? ¿Quina ajuda tal hom com aquest porà fer a la gent d’armes? ¿Voleu posar en perill la sua persona e tot lo vostre stat? No, senyor, que tals batailles no·s fan axí. Car millor és d’ell la vida que la mort, car essent viu tots los enemichs lo temorejaran e, essent mort, no tindran temor de res. E si és guast de sa persona, no li qual sinó que·s pose en religió. E yo crech, si lo preu li és honor hi ell ho porà fer, vostra majestat serà ben satisfet e no y planyerà treball ni duptarà perill de sa persona, car si la altesa vostra fa lo contrari, mostrareu ésser mal príncep, cruel e sens neguna pietat.

L’emperador passà a la cambra del consell, que l’esperaven per veure què farien, e foren tots de acort, segons lo que ell havia vist de Tirant, que no·l moguessen de allí hon stava.

Com lo emperador fon partit de Bellstar, hon Tirant era, de continent manà Tirant que li fessen una caixa molt segura hon ell pogués anar. Venint lo diumenge en la nit, no sabent-ho negú sinó Ypòlit, qui de tot tenia lo càrrech, com lo duch e tots los altres se’n foren tornats a la ciutat, Tirant tramés lo vezcomte e lo senyor de Agramunt perquè no l’empedissen en res e que·s posassen en orde per partir. E ells no pensaren gens que Tirant fes tan gran follia de partir-se de allí. E Tirant donà molts diners a l’un metge perquè se n’anàs ab ell, e l’altre metge no y volgué consentir que·s mogués ni li volgué prometre de anar-se’n ab ell. E venguda la hora de mijanit, Tirant se féu posar en la caixa e, en unes andes a coll de hòmens, ell partí e féu la via del camp devers la ciutat de Sant Jordi. E al partir manà que enparamentassen les sales de draps de raç e que diguessen, als qui vendrien de la ciutat, com en la nit no havia dormit e que en aquella hora reposava. Los uns se’n tornaren, los altres staven sperant que·s despertàs. Com fon hora de migdia, lo duch de Macedònia, qui era tan acostat parent seu, ab lo vezcomte en aquell grau mateix, volgueren entrar, car deÿen que home nafrat no podia tant dormir. E mesclant-hi força, entraren dins e saberen com era partit. Cavalcaren cuytadament e seguiren-lo. E trameteren a dir a l’emperador com lo seu capità havia fet son manament, maleÿnt a l’emperador e a tota sa natura. Com lo emperador ho sabé, dix:

–¡Per mon Déu verdader, ell ateny bé lo que promet!

Com lo duch e lo vezcomte l’agueren atés e saberen que s’era smortit V vegades en lo camí, reprengueren molt al metge e a Ypòlit, dient que no l’amaven gens.

–¡E tu, Ypòlit, qui est del nostre linatge de la casa de Roca Salada e del parentat de Bretanya, dexar partir lo nostre mestre e senyor! E lo dia que ell finirà sos dies tots serem perduts e de nosaltres no serà feta menció neguna, per què tu est digne de gran reprenció. E si no fos per temor de Déu e vergonya del món, ab aquesta spasa yo faria pijor de tu que no féu Cahim de Abel. ¡O, desaventurat de cavaller, sens pietat e misericòrdia! ¡Fuig davant mi, sinó, per zel de ma honor prestament ne portaries pena!

E fon-se girat aprés devers lo metge e, ab irada veu, féu principi a una tal reprenció e castich.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior