💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant225.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXIIII

RÈPLICA QUE FA TIRANT A L’EMPERADOR

–No pot negú en lo món major riquea posseyr que ésser content. E com lo voler meu no sia en desijar béns de fortuna ni grans terres senyorejar, sinó sol que pogués servir la excelència de la magestat vostra, en tal forma que, per mijà de mos treballs, yo pogués reparar e aumentar la corona de l’Imperi Grech e restituhir-la en la sua primera senyoria. Car, encara que lo meu ànimo sia magnànim en donar, no és cobejós en ajustar tresor ni gran senyoria, car sol de la honor me contente e·n reste premiat, e altra cosa no vull. E la major glòria que yo puch atényer és en poder heretar a mos parents e amichs, car per heretat mia no vull pus sinó lo cavall e les armes, per què la altesa vostra no tinga tant treball en fer-me rich. Ni vull res de la altesa vostra qui a vós puga servir, car, puix a Déu servesch en aument de la santa fe cathòlica, ell me darà la sua acostumada gràcia, que fins ací jamés me ha fallit. E yo, senyor, a la altíssima magestat vostra bese les mans e fas infinides gràcies del benefici que la altea vostra ha fet a Diafebus, retribuynt-ho a mi haver-ho rebut en aquell grau mateix com si pròpiament la excelència vostra me hagués fet senyor de la pagania; car yo stime més, a Diafebus e a tots los altres parents, sien heretats de béns e de honor, que no yo.

Plagueren a l’antich emperador les virtuoses paraules de Tirant e stimà molt la sua gran noblea. E girà’s lo emperador devers sa filla, e dix-li:

–Yo no he jamés conegut cavaller tant de preclara virtut com la persona de Tirant, e tinch molt gran admiració de la molta bondat que poseheix. Mas, si Déu me dóna vida, yo·l pujaré a rey coronat.

Passades que foren les festes e Diafebus, duch de Macedònia, posava dins lo palau de l’emperador, e l’endemà;107 lo duch convidà a tots los de sa parentela, ço és, als de la Roca Salada. E dinant-se los convidats-lo emperador se fon primer dinat—, dix a sa filla que anàs a la cambra de la duquessa per fer-li honor, puix eren allí tots los strangers del parentat de Bretània:

–Car lo duch s’esforça en fer-los grans festes hi honors e semblants festes no valen res si donzelles no y ha.

La princessa, responent, dix:

–Senyor, yo só presta de obeyr lo manament de la magestat vostra.

E acompanyada de moltes dones e donzelles féu la via de la cambra de la duquessa. La Viuda Reposada, ab gran malícia, se acostà a ella e dix-li les següents paraules:

–¡O, senyora!, ¿per què vol vostra altesa anar lla hon són aquests strangers? Voleu-los torbar de lur menjar e solaç en què stan? E com veuran la excelència vostra, no serà negú davant vostra presència gose menjar. E vós e vostre pare pensau fer-los plaer e honor e fareu-los gran dan, car tots ells stimarien més una vista de una ala de perdiu que quantes donzelles són en lo món. E vostra altesa no·s deu axí de abandonar de anar en tot loch; com siau filla de emperador, teniu-vos en gran stima si voleu que per les gents siau stimada. E gran admiració tinch del mal senyal que veig en vostra excel·lència, que volríeu contínuament star prop de aquell celerat de Tirant. E bé podeu sperar altra hora. E si no fiàs en los mèrits de molta amor, <per>108 los quals yo més que altra persona vos ame... Mas lo poch cautelós de vostre pare, fallit de discreció, no spera hora disposta en dir-vos que aneu en la cambra hon los hòmens són.

–¿No obeyré lo manament del senyor emperador, mon pare? —dix la princessa—. Car yo pens que de negú yo no dech ésser represa en complir lo manament de mon pare. Yo veig ara que l’adversa fortuna m’és contrària, qui vol que los meus trists pensaments porte en aument de pena de mos cruels desigs, los quals ab aspres paraules treballau que no y vaja. E puix tinch companyona, tinch senyora, encara que no u vulla.

E tornà-sse’n a la sua cambra, que no anà a la cambra de la duquessa. Com tots foren dinats, Plaerdemavida volgué veure què feÿa Tirant, e per parlar ab la duquessa. E véu a Tirant asseyt en una finestra, que stava en gran pensament. Acostà’s a ell per aconsolar-lo e dix-li les següents paraules:

–Capità senyor, la mia ànima passa gran passió com vos veig star trist en fort penssament. Veja la mercé vostra yo en què us poré ajudar, car, sí Déu me done paraýs, yo no us falliré, posat cars que la mort ne sabés pendre.

E Tirant lo y regracià molt. La duquessa se acostà a ells e demanà a Plaerdemavida la princessa per què no era venguda. E Plaerdemavida respòs que la Viuda ne era stada causa, que la havia molt represa. E no volgué dir lo que la Viuda havia dit de Tirant perquè no s’inflamàs en ira. No tardà la duquessa en fer principi a tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior