💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant210.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–Tirant, les tues paraules merexedores són de resposta, car bé sé lo que desiges. Però la mia fama clara és, car fins ara sens crim he vixcut. Digues, ¿quina rahó a tu ha dada sperança del meu lit? Lo creure sol ésser gran infà mia a les donzelles, e les nostres paraules són cregudes freturar de fe. Jatsia que altres donzelles pequen, e moltes que n’i ha qui no amen castedat, ¿qui·m veda a mi que lo meu nom sia entre les poques? Si yo consent a tu, no puch dir que açò no·s sà pia, e no és cosa neguna que lo meu defalt puga cobrir. ¿E ab quin fet scusaré yo ma culpa? Donchs, prech-te, Tirant e senyor de mi, a tu plà cia voler-me dexar defendre la bellea que fortuna m’à acomanada, e no vulles laugerament robar-me la mia tendra virginitat, car aquella donzella pot ésser dita casta qui dubta mala fama. E creu a mi lo que·t diré: que no·m desplau que tu ames la mia persona, mas tinch dubte de amar aquell qui·m pens que ab gran fatiga pot ésser meu, car no és trobada fermetat en la amor dels strangers, qui prestament ve e molt pus prestament se’n va. Mira què féu aquell ficte Jà son —e molts altres que nomenar-te’n poria— e quanta fon la pena que la trista de Medea passà , que, matant a sos fills e aprés a si mateixa, sos mals hagueren fi, hoc encara la cosa desijada, mas no en la sperança que havia de la cosa.
»D’acĂ avant no vull pensar en les coses de present, sinĂł en les passades, d’aquelles que hom se pot servir, car Ă©s natural condiciĂł, a la qual fugir Ă©s impossible, que nostre voler, si no en sobirĂ bĂ©, terme no pot atĂ©nyer. Si alguna cosa la donzella desija, encara que en strem sia mala, ab vel o ombra de bĂ© lo tal nostre voler demana. Menyspreant matrimonis de grans reys, ne elegĂ jamĂ©s partir-me de l’emperador mon pare, car pensava la sua vellea Ă©sser digna de ma servitut, ab tot que ell sovint me diu: Carmesina, fes per manera, ans que yo partesca de aquesta present vida, ab molta alegria yo·t veja col·locada entre braços de cavaller que sia gloriĂłs, car lo meu voler ab lo teu se concordarĂ , posat cars que sia strany o de la terra natural. E moltes vegades me prench a plorar de les benignes paraules que tostemps me diu y ell pensa que yo plore per temor de entrar en la mĂ©s plasent que perillosa batalla, la qual sovint les honestes donzelles mostren tembre. Ell loa la mia casta vergonya, confia de la mia vida e la mia castedat fa a ell star segur, la bellea li fa temor. E moltes vegades, com yo sĂł loada de bellea davant ell per los hulls de vosaltres, me enuge molt de hoyr-ho en sa presència, però no vull negar no·m fos plasent Ă©sser tal com me jutjau. ¡Ay, Tirant! Gran libertat Ă©s donada a mi, car no he sabuda l’art de amar, e lo principi Ă©s a mi difĂcil e dubtĂłs. E si yo no amava a tu, seria dita benaventurada, perquè seria fora de tota passiĂł. Car sĂł en recort de aquella trista nit del castell de MalvehĂ, dirĂ© axĂ com dolor vol que diga: Qui mercĂ© no ha, mercĂ© no deu trobar.
E no volgué més dir. Tirant stigué hun poch alienat pensant en lo parlar que fet havia la princessa, mostrant-li la poca amor que li portava, com se tingués per benaventurat pensant ésser molt avant de ses amors e trobà tot lo contrari. Constret per molta dolor, ab sforçat à nimo féu principi a paraules de semblant stil.