💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant194.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXXXII

PARLA LO REY ARTÚS

-Lo stament real requir que indueixca los altres a virtut, per ço com no és poch difícil que la voluntat en lo regne de nostra ànima, senyora del ver juhí, a l’enteniment no faça los seus passos torçre, car la virtut és sperança de tot bé e del vici no se’n spera sinó mal e temor de confusió, e negú no deu posar la sua sperança sinó en sdevenidor bé. Noblea, riquea e potència deuen ésser comptades en los béns de virtut, usant bé de aquelles; emperò no diem que sien hun mateix bé, car segueix-se que alguns són nobles perquè devallen de noble linatge, emperò no són richs. Per açò la inòpia no basta a contrastar que lo qui és noble de cor no puga usar de la virtut de noblea: fent lo contrari no són dits nobles. Altres n’i ha qui són richs e exits de poch linatge, qui són tan virtuosos que amen les virtuts de noblea e usen de aquelles, e deuen ésser molt stimats perquè fan més que lur natura no·ls atorga. E de açò, axí los doctors sancts com los philòsofs en esta sentència són concordes, per què cové que les virtuts sien ligades, car ells digueren que qui posseheix una virtut, totes les té, e aquell qui fretura de una, de totes fretura. Donchs, lla hon és trobada rahó e bondat, que deu ésser més principal, e majorment haver amor als béns divinals. ¿Per què dich yo aquestes coses? Per ço com veg anar aquest miserable de món rodant de mal en pijor, car veg que los mals hòmens qui amen ab decepció e frau, són prosperats, e veg abaxar virtut e lealtat, e veg dones e donzelles qui en lo passat temps e en lo present solien bé amar, ara per or e per argent són difraudades. No és negú qui virtuosament ame.

Dix lo cavaller Fe-sens-pietat, allí en presència de tots:

–Digau, senyor, la senyoria vostra, qui semblants coses en exa spasa de virtuts troba, ¿quines són les passions que donzella té?

E açò li dix perquè la princessa lo n’havia pregat que lo y demanàs. E lo rey, responent, dix:

–Dexa-m’o veure, que yo t’o diré.

Com ho hagué vist, dix:

–Amor, oy; desig, abominació; sperança, desesperació; temor, vergonya que negú no u sàpia, audàcia; ira; delectació, tristícia. Lo major do que la noble en virtuts deu haver sí és vida casta.

–Sia de vostra mercé —dix Fe-sens-pietat— me digau les abominacions de l’hom.

Com hagué mirat en la spasa, dix:

–Savi sens bones obres, vell sens honestat, jove sens obediència, rich sens almoyna, bisbe negligent, rey inich, pobre ergullós, senyor sens veritat, catiu sens temor, poble sens disciplina, regne sens ley.

Dix l’emperador:

–Demanau-li quins són los béns de natura.

Respòs lo rey que eren huyt, los qui·s seguexen.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior