💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant184.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXXII

COM LA EMPERADRIU SATISFÀ AL QUE HA DIT LA PRINCESSA

–Moltes voltes s’esdevé que algunes justes causes se perden per culpa de ésser mal rahonades. E per yo no haver studiat les liberals arts com ma filla, no puch tan pròpiament fundar la mia intenció ab dits de philòsofs ni de hòmens de sciència com ella ha fet, sinó que ab natural rahó la mia intenció fundaré, en forma tal que la magestat del senyor emperador e tots los hoïdors seran conexedors de la mia clara justícia. E dich, primerament, que saviesa no deu ésser dada als cavallers, car negun cavaller qui savi sia no pot fer negun bon fet honorós, car pensa en lo gran perill qui és en les armes e contempla tots los inconvenients que seguir-se’n poden: pert lo ànimo de empendre res que de honor sia, qui ab perill se haja atényer, ans és hun gran covart. Per què dich que saviesa no deu ésser acomparada ab ardiment. ¿No sabeu per a qui fa la saviesa? Per a ciutadans e juristes, qui han a regir les comunitats e administrar la justícia. Aquests tals ab la saviesa treballen contínuament en fer viure a si mateix e a la popular gent en repòs, squivant tant com poden tota manera de guerra.

»E de ardiment se veu cascun dia que de poch home fa gran senyor, segons se lig de Alexandre, qui era poch home e per ardiment lo món tot senyorejà. E Juli Cèsar, qui per ardiment fon monarca del món. ¿E no sabs tu, ma filla, com per l’ardiment de Èctor e de Tròyol detingueren deu anys los grechs, que no pogueren pendre Troya? ¿Què us diré del bon rey Artús, de Lançolot, de Tristany e, sobre tots, de aquell strenu cavaller Galeàs, qui, en companyia de Borç e Perseval, la conquesta del sant Greal compliren per lur gran ardiment? E de tots aquests en lo món no·n fóra feta menció alguna per savis que fossen stats, sinó per lo gran ardiment que tenien. E al cavaller que no té ardiment, més li valria la mort que la vida. Per què·s mostra que més val ardiment que saviesa, e ab ell no·s deu acomparar, car lo savi tostemps fuig de allà hon ha perill de mort, e de poca cosa se té per content, puix ho puga sens negun empediment posseir, e no cura de la mundana glòria per lo perill que se’n pot seguir. E lo animós cavaller va per lo món conquistant e comporta fam, set, fret e calor, e troba’s en combats de ciutats, viles e castells, qui és cosa molt perillosa. Lo savi no fa res de tot açò, ans se guarda del sol en l’estiu e de suar, y en l’ivern de la serena, e tota la sua vida porta molt arreglada. E si ell veu foch encés en vila o ciutat, plany molt per los béns, que no·s guasten. De guerra no se n’alta gens, del temps pren lo millor que pot: elegeix ans lo bé que lo mal. E lo cavaller animós fa tot lo contrari, que tostemps treballa en destruir sos enemichs e, com més mal los pot fer, ne resta més content.

»E per mostrar millor speriència, mira lo valerós Tirant com ho ha fet de les grans batalles que ha hagudes, com ab ànimo sforçat los ha posats tots per terra e·ns fa viure en nostra libertat, e a la magestat del senyor emperador fa seure ab triümpho en la sua imperial cadira. E de tot açò és causa lo seu gran ardiment. Donchs, clarament se mostra que ardiment és lo senyor e saviesa és lo seu conseller. Encara te diré més: per lo gran ardiment que tingué, Jhesucrist no dubtà pendre mort e passió en la creu per rembre natura humana, obmetent-se la saviesa, per ço com ab aquella se podia molt bé scusar de la mort, que poguera reparar lo peccat de Adam en moltes altres maneres que la sua inmensa saviesa haguera trobades. Mas per lo gran ardiment que tenia, no dubtà de batallar ab la mort, perquè sabia que, morint, ell la mataria.

»E lo qui vol aconseguir la glòria de paradís li és bé mester que tinga cor e ardiment en batallar contra lo món e la carn, e contra los sperits malignes qui contínuament li donen guerra, e si no té ardiment de tots a combatre, son fet no és res. Mira los màrtirs sants ab quant ànimo prengueren corona de martiri e per ço aconseguiren la eterna glòria. Los sants confessors foren los savis qui per alta contemplació obtingueren la glòria de paradís. Per què clarament pots veure que prou rahons t’é fetes fundant largament ma intenció, si entendre-ho volràs. E done’t licència que digues tot lo que pugues ni vulles dir en defensió de ton dret, e mostra tot ton saber, com ardiment sia fortalea del sperit, lo qual lo nostre redemptor Déu Jhesús volgué donar als seus sants apòstols perquè ab sforçat ànimo anassen a preïcar la santa catòlica fe, axí com se lig en los Actes dels Apòstols. Per què, suplich a la magestat de mon senyor l’emperador, com veja la mia justícia molt clara, hi vulla donar presta declaració.

No tardà la princessa fer principi a tal resposta.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior