💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant183.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXXI

COM LA PRINCESSA FAVOREIX SAVIESA

–Diverses sentències foren dels antichs philòsofs qual era lo major bé de aquest món. E foren moguts per ço com veÿen que riqueses eren molt stimades e los richs hòmens eren per aquelles molt prosperats e reverits. E de aquests fon Virgili, qui féu libres com se porien riqueses adquerir, e Cèsar, que posà tota la sua felicitat en les riqueses de aquest món. Altres digueren que cavalleria, car per aquella los cavallers animosos adquerien honor e fama en lo món, e aconseguien victòria de lurs enemichs e molt nobles conquestes de molts regnes e terres, e de aquest<s>87 fon Lucà, que féu libres de cavalleria e conquistà la major part del món. Hagué-n’i d’altres qui digueren que salut, qui era conservació de vida; dels quals fon Galién, qui féu libres com hom pogués haver salut, e l’emperador Costantí, predecessor vostre, qui per salut volgué donar lo romà imperi. Hagué-n’i d’altres qui digueren que lo major bé de aquest món era amor, qui feÿa viure la persona alegra e graciosa e li feÿa exercitar actes virtuosos, dels quals fon Ovidi, qui féu libres de amor, e Paris, qui per Elena féu molt honorosos fets. Altres digueren que bones costumes, car per bones costumes l’ome de baxa condició era exalçat; dels quals fon Cató, qui féu libres de bones costumes. Altres digueren que saviesa, car per saviesa conexia hom a Déu e a si mateix; e de aquests fon Aristòtil, qui féu libres de saviesa, e lo rey Salamó, a qui, entre los altres, nostre Senyor féu senyalada gràcia, que li tramés l’àngel dient-li com nostre Senyor li atorgava que de tres gràcies, que triàs la que més amàs, ço és, saviesa sobre tots los hòmens del món, riquesa e victòria de tots sos enemichs, y ell elegí saviesa, e l’àngel li dix que havia elegit lo millor. E ab aquesta gràcia aconseguí les altres, que fon lo més savi e lo més rich home que sia stat en lo món, de or e de argent, per ço com sabé fer la pedra dels philòsofs e, ab lo gran tresor que tenia aconseguí victòria de tots sos enemichs. E tot açò obtingué per la saviesa.

&#187;Aprés, pot veure la magestat vostra dels romans, qui del món hagueren monarchia, tot per saviesa, que altrament no y foren stats bastants. E entre ells servaren tal costum: que negú no podia esser cònsol ni senador si savi no era, encara que fos lo millor cavaller del món. E tant com ells servaren aquesta pràtica durà la lur senyoria, car, tan prest com dexaren saviesa e y posaren de totes gents, foren prestament perduts. Car saviesa venç les batalles e lo amorós fa star liberal e conexent, e pot ajustar or e argent, e guarda’s de fer tota malvestat. E com l’ome és savi, tots lo desigen per regidor, duch, rey e senyor, ço que no fan per gran ardiment que tinga, car l’ome qui té ardiment sens saviesa, és tengut per foll. E a mi par que tot home deu tenir temor de la mort, per ço com és ultimum terribilium passar de aquesta vida en l’altra e, com l’ànima és del cors exida, lo cors resta en gran menyscapte. Per què, fas conclusió que saviesa vol tant dir com de totes coses senyor.

Acabant la princessa de magnificar saviesa, no tardà la emperadriu fer principi a tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior