💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant169.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXVII

LA RESPOSTA QUE TIRANT FÉU AL GRAN CARAMANY

–Per lo noble rey de la sobirana Índia, que ací és present, pot ésser feta verdadera relació del que és passat entre tu e mi, e ans de venir ací tu no m’has gosat temptar de paciència. ¿Què has vist ara, en dir davant la magestat del senyor emperador lo que ab tan gran ultratge has gosat rahonar? Ab altres rahons mal dites no cur respondre, sinó que us recort, cascuna volta que naturalea vos temptarà en tenir costum de dona, per ésser yo aquell que no solament vos he subjugat lo cors, mas vençut l’ànimo, e vós aquell que, pus prest la vida que la mort honesta elegint, ficàs los genolls e·n la alta popa de la nau, davant mi, ab los braços en creu retent l’esperit de la honor, diguist aquell spantós mot per aquells qui virtut conexen, com és dir: «Yo só ton presoner e tu est mon senyor», en la qual hora yo mostrí tenir cor de carn de cavaller e dexí’t la vida comprada ab tan car preu. E per lo noble rey, que ací present és, mogut per bon zel de deute de parentesch e per ésser lo qui és, sabeu bé quines paraules d’ell hoís; e del que devia portar grat molt furiosament contra ell procehís. No·s sab, de nostra recordació, major defalt en hun rey, car semblant és stat al rey de Apol·lònia, que volent l’emperador de Alamanya dar-li batalla, a la assignada jornada molt vergonyosament fogí e en lo camp lo dexà.

Tirant donà fi a ses paraules, e l’emperador los féu de continent pendre e posar en bona guarda dins una gàbia de ferro.

L’emperador devallà del cadafal ab totes les dames e anaren a la gran sglésia de Senta Sofia, e aquí feren laors e gràcies a la divina bondat e a la sua sacratíssima Mare, senyora nostra, de la gran victòria que havien aconseguida. E Tirant portava de braç a la emperadriu, la qual mostrava molta contentació de la prosperitat de Tirant, e dix-li:

–Capità, vós sou lo més gloriós home que huy en lo món se trobe, car per la vostra gran cavalleria e alt enginy haveu subjugats e vençuts aquests dos reys en aument de la laor vostra e profit de tot l’Imperi Grech. E volguera yo, per vós ésser tan virtuós, que en lo meu temps fósseu en lo regne de Alamanya quant mon pare era emperador de Roma, com en aquell temps yo fos demanada per mil enamorats, e si yo hagués vist a vós, de tots los mil, de vós haguera feta elecció. Mas ara que só vella e ja posseïda, la mia sperança tarda és.

E parlant de aquestes coses fins al palau. E la princessa hoí totes aquestes rahons, e dix a Tirant:

–Aquella vella de ma mare té pietat de si mateixa, que també s’i volria jugar, que foch de amor la crema, qui la força de impaciència com veu a vós, qui sou la flor de tots los cavallers del món, complit de tota gentilea, e pensa la gran bellea que per ella és stada posseïda, si en lo seu temps fósseu vengut, presumeix que ella fóra digna de la vostra amor aconseguir. ¡O, gran follia és desijar lo que rahonablement no·s pot haver, ne penedir-se de haver virtuosament vixcut, desijant en los darrers dies de sa vida viciosament viure!

–¡O, reprenedora de crim de amor! —dix Tirant—. Merexedora sou de molta pena perquè no amau e sabeu que sou amada. E no vull menysprear les paraules ni venir en desgrat de la altesa vostra, car la cruel resposta restarà en les dones d’onor que hun punt no saben de gentilea, que volen ofendre als gentilshòmens e ésser d’ells molt ofeses. Açò no cové a donzella de honor, ni menys a la de noble linatge.

En açò vengué l’emperador e demanà al capità com stava de les nafres. E Tirant respòs que una poca de febra s’i era mesclada.

–E ab lo anar pens seran alterades.

Lo emperador ordenà anàs a la posada ab los metges ensemps. E com lo hagueren curat digueren que no·s partís del lit si volia obtenir sanitat, perquè no restàs afollat del braç. E Tirant fon content de tenir-se a consell dels metges. E l’emperador lo vesitava cascun dia una volta, e manà a la emperadriu e a sa filla tots dies, de matí e al vespre, l’anassen a veure. E la Viuda Reposada, moguda més de amor que de pietat, lo serví contínuament en la sua malaltia.

Tornem a recitar com se comporten los turchs ab los crestians qui restats eren en lo camp. Aprés que ells hagueren sabuda la cruel batalla del capità ab lo Gran Caramany, e hagueren presos los dos comtes, molt sovint venien a la ciutat de Sent Jordi e mataven e apresonaven molts crestians, e se’n portaven de grans cavalcades, fent la guerra molt cruel. E pochs eren los qui poguessen restaurar la vida qui en lur poder vinguessen.

¡En quanta dolor eren posats los crestians com pensaven que Tirant no y era e havien a exir a la batalla sens ell ni lo savi Diafebus, conestable major, e de aquell virtuós senyor d’Agramunt, per tal com de necessitat tenien a defendre lurs vides e les persones e posar-se a perill de les batalles! E en la necessitat tots reclamaven a Tirant com si fos hun sant, e no·s tenien per segurs molt, ans tenien gran temor als turchs, car l’ànimo gran que tenien en lo temps de les victòries obteses per la molta virtut de la presència de Tirant, per la absència havien tot perdut. E feÿen special oració que nostre Senyor ajudàs a Tirant perquè·l poguessen cobrar, que en ell stava tota lur sperança.

E trameteren una letra a l’emperador suplicant-lo que·ls trametés lo lur Messies, Tirant, com ja eren tornats en les acostumades adversitats de fortuna, e que Tirant los fos donat en premi de victòria. E feren altra letra a Tirant, la qual era del tenor següent.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior