💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant168.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–Si les sobiranes forces de mes afliccions e lo miserable jou de servitut considerat donàs loch a les tues demesiades paraules, no solament desijar viure, mas la mort per millor elegiria. Mas conexent quants generosos coratges los infortunis e treballs fan sforçar en los adversos casos, stimant que tant stremes dolors e no petites pèrdues com les mies Déu ha permés per aument de la tua singular glòria e per exercici de ma paciència, per ço·t vull pregar lo que de mi volràs fer, prestament me vulles delliurar, car major és lo dubte de la mort que la mort, qui prestament és passada. E dius-me que só stat homeyer de ma filla. De açò no·n tinch a dar comte a tu ni a altri, car stime que he fet lo que devia, que més conort és a mi yo haver dat qualsevulla linatge de mort a ma filla que si per tu o los teus, davant los meus ulls, la ves desonir. E de les joyes e del tresor no vull negú alegrar-se’n puga. E no·t penses tu subvertir lo à bit de mon coratge, car pus dispost só oferir lo meu cors a la amarga mar o a la terra, ans que fes res que tu·m pregasses, si bé los teus ab força stranya me han fet venir davant la tua presència, car major rahó fóra tu venir a mi, encara que sies stat vencedor, que yo anar a tu. E no penses que los cavallers e gentilshòmens de la mia terra, que sien de menor grau ni de menys virtut e à nimo e noblesa, e axà destres en les armes com los francesos. E si só jamés en ma libertat, yo·t mostraré la ofensa que has feta a hun tan gran rey com yo, qui senyorege altres reys.
Tirant no volgué satisfer a les paraules del Gran Caramany, sinó que·ls pregà molt graciosament volguessen passar a la sua nau, e mal lur grat ho hagueren a fer. Com lo capità los tingué dins, repartà aquella poca de gent que restada li era, e donaren vela. E destaparen los enbrunals de la nau e exia tan gran roll de sanch que paria que la nau ne fos plena, que los antichs no havien hoït dir ni havien lest en canòniques tan fort batalla fos stada en la mar, ni tan sangonosa, de dues naus; que en la nau dels turchs no y restà à nima viva sinó los dos reys, y en la nau del capità , de CCCCLXXX persones no n’i restaren sinó LIIII e los XVI nafrats. La batalla de terra fon tresladada en mar, e mostrà ’s més valent entre los altres, manifestant glòria e virtut en senyal de excelsa dignitat de gran senyoria sdevenidora. E la fama del strenu cavaller Tirant aumentà en triümphant laor.
Com Tirant fon prop del port de Transimeno, veren los balaners, qui ab l’estol dels turchs venien que entraven dins lo port de Bellpuig, fugint e cridant ab grans crits. E ab molta dolor recitaren la mala nova de la destrucció dels reys e del stol perdut ab gent innumerable. Lo soldà e tots los altres feren molt grans lamentacions, ploraven e planyien-se e staven admirats com se podia fer que hun stranger hagués obtés d’ells tantes e tan glorioses victòries. E malaÿen la fortuna com se era tant inclinada en voler-lo tant prosperar, e deliberaren dar batalla a la gent del camp, puix tenien la ira fresca.
Feren dues batalles ab gran prosperitat e clogueren los crestians dins los murs de la ciutat. E apresonaren al comte de Burgença e al comte Malatesta. E feren allà molts bons fets d’armes aquell dia e mataren molts crestians, e demanaren los cossos morts en senyal de victòria obtesa. Lavors los turchs demanaren treves, o pau si volien, no per amor de pau, mas per batalles.
Com Tirant fon aplegat al port, trobà allà moltes naus de les sues e moltes de les que havien preses. Com lo prior de Sent Johan véu que no y era, tornà ’l a cercar e no s’encontraren. Mas aprés dos dies que lo capità fon tornat, arribà lo prior, e tots eren tornats sinó Ypòlit.
Aprés que totes les naus foren preses e Ypòlit véu que no y era son senyor, pensant que hauria fet la via de la Turquia, manà al naucher que fessen aquella via. E no podent trobar al capità , trobà una nau de aquelles de l’estol. E ell féu la via de la nau, e ella se mès en fuyta e vench quasi en una illa despoblada. E lo vent era punter: venia’ls contrari. La gent desemparà la nau e ab la barca e ab lo laüt ixqueren en terra. Ypòlit pres la nau, que no y era restat negú, però trobaren-la molt riqua e portaren-la-se’n.
Com lo capitĂ vĂ©u que tots hi eren sinĂł Ypòlit, fĂ©u partir III naus perquè l’anassen a cercar, e trobaren-lo que venia ab la presa. Com lo capitĂ ho sabĂ© e vĂ©u que venia ab tanta honor, se n’alegrĂ molt. Aquest Ypòlit ixquĂ© valentĂssim cavaller, liberal e ab sforçat Ă nimo, e en sa vida fĂ©u de singulars actes, que volguĂ© imitar a son mestre e senyor. E per ço volen dir molts que primer deu hom examinar lo cavaller ans que ab ell poseu vostre fill, car si ell Ă©s virtuĂłs, ell ne farĂ mil de virtuosos, e, tot per lo contrari, si Ă©s viciĂłs, tal ne serĂ lo criat.
Com lo senyor de MalvehĂ sabĂ© que Tirant era tornat ab tan gran triĂĽmpho victoriĂłs, fon molt content. CavalcĂ e anà ’l a veure. Emperò, ans que partĂs, tramĂ©s hun home per avisar-ne a l’emperador; e tramĂ©s hun altre home per avisar-ne los del camp, e allĂ foren fetes molt grans alegries. Com l’emperador sabĂ© tan singular nova, fĂ©u tocar totes les campanes de la ciutat e fer grans alimares e grans festes. L’emperador ab tots los altres staven admirats de les grandĂssimes cavalleries que Tirant feĂża. La princessa e les altres dames se n’alegraven molt, donant d’ell singulars laors.
Com lo senyor de Malvehà fon ab Tirant, consellà -li que la sua persona devia anar, ab tota la presa que feta havia, davant l’emperador. E Tirant tenia molt bona voluntat per ço que pogués veure e parlar ab la princessa. Com tingueren bon temps per partir, Tirant féu recullir tots aquells que y eren stats ab ell ensemps e donaren vela.
Com foren en vista de la ciutat de Contestinoble, digueren a l’emperador com venia lo seu capitĂ ab tot l’estol, que ja veĂżen les fustes; e ell no sabia quina festa ni honor li fes. E prestament ell fĂ©u fer hun gran pont de fusta que entrava dins l’aygua mĂ©s de XXX passes, tot cubert de pomposos draps de raç. E l’emperador fĂ©u fer enmig del gran mercat hun cadafal, tot cubert de peces de brocat e de seda, per a ell y la emperadriu e a la princessa e a totes les donzelles. E del seu cadafal fins al cap del pont, hon havien exir, fĂ©u posar baix peces de vellut carmesĂ, per ço que·l seu capitĂ no tocĂ s dels peus en terra, sinĂł que anĂ s sobre la seda. Com ell fon passat, qui mĂ©s podia pendre de la seda, de aquell era. E vĂ©reu molts nafrats en les mans, d’espases e de coltells, per tallar de aquell drap de seda.
Com les naus foren en lo port, ab molta alegria qu·entraven, donĂ la popa la nau del capitĂ en lo pont de fusta, e ixquĂ© ab lo Gran Caramany, lo qual portava a la part dreta, e lo rey de la sobirana ĂŤndia a la part sinestra, y ell anava enmig; e tots los barons anaven davant. E tota la multitut del poble ixqueren a rebre’l ab molta honor: axĂ com si fos tramĂ©s del cel, axĂ tenien los ulls en ell. E no solament li feĂżen honors humanals, mas encara divinals. E per mĂ©s venerar-lo, li ixquĂ© tot lo clero, professĂł feta, ab totes les relĂquies e ab tots los prelats, e desijaven-lo tots posar en lo pus alt loch de paradĂs si poguessen. E ab aquest triĂĽmpho aplegaren al mercat, hon era l’emperador ab totes les dames de honor, axĂ les de la cort com les de la ciutat.
Com Tirant fon alt en lo cadafal e prop de l’emperador, agenollà ’s e besà -li la mà , e dix al Gran Caramany que li besàs la mà , e ell respòs que no u volia fer. E prestament Tirant, ab la manyopa que portava en la mà , li donà hun gran colp al cap, que lo y féu inclinar prop de terra, e dix-li:
–Perro, fill de perro, ara li besaràs lo peu e la mà encara que no u vulles —Yo u faré per força e no per grat —dix lo Gran Caramany—. E si tu e yo fóssem en loch convinent, a mi no sospitós en res, yo·t daria a sentir quina cosa és acostar-se a cara de rey. E tu encara no sabs quant són larchs los meus braços. Però yo·t jur per Mafomet, nostre sant profeta, e per esta barba, que si yo só jamés en libertat, de fer-te besar los peus de hun meu negre.
E no li volgué més dir. Lo rey, companyó seu, per no haver altre repeló, donà dels genolls en la dura terra e besà -li la mà e lo peu; e aquell fon segur de tot mal. Però Tirant respòs ab paraules de semblant stil.