💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant153.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
Com Tirant agué vista la letra e lo contengut en aquella, ajustà tots los cavallers del camp e preguà ’ls que·l consellassen què faria, ne si faria resposta a la letra. E si fehia resposta, quina tema pendria, e si acceptaria la batailla o no. Parlà primer lo duch de Macedònia e dix:
–A mi par que li deveu respondre per lo rim mateix, car segons canta lo capellĂ , sĂ respon l’ascolĂ . Aquesta letra, comtĂ© II caps, lo primer Ă©s de la donzella, lo segon Ă©s del cars de traciĂł. Venint al primer, aquest Ă©s enamorat de la filla del Gran Turch e diu-se que Ă©s bella donzella, e lo pare la y ha promesa dar per muller com la guerra serĂ finida. Vejau vĂłs en vostra terra si amau donzella de gran stat, per ço com en sa letra diu donzella de gran linatge, no entrĂ sseu en batailla si no tenĂeu tota la justĂcia de vostra part, com nostre Senyor mostra grans miracles en les batailles.
–Senyor —dix Tirant—, en nostra terra yo amava una viuda, però volien dir Ă©sser donzella. E yo amava-la per matrimoni hi pens ella a mi, e donà ’m aquesta camisa. E des que de sa senyoria partĂ, en quants fets d’armes me sĂł trobat, tostemps la he portada. Respòs lo duch de Pera:
–Al parer meu no y basta tot lo que haveu dit. Aquesta Ă©s filla del Gran Ca e tĂ© VI reys sots si; ell Ă©s mĂ©s que rey e no Ă©s tan gran com lo soldĂ , mas Ă©s senyor de moltes terres e regnes e lo Gran Carmany Ă©s son vasall. ÂżE sabeu aquest Carmany quanta terra senyoreja? MĂ©s que no Ă©s tota la França e tota la Hispanya alta hi baixa. E per ço u dich, perquè sĂł stat en la sua terra anant en Hierusalem. AprĂ©s fuy mogut de devociĂł, anĂ a Sanct Jaume de GalĂcia e passĂ per tota la Hispanya. Per què sĂł de parer, perquè vostra querela fos mĂ©s justa, en vostre enteniment fantasiĂ seu de Ă©sser enamorat de la princessa, nostra senyora. Lavors, vostra querela seria justa e bona, en aquesta part l’avançarĂeu en dignitat hi en totes coses. E açò vos done yo de consell, car yo crech que aquesta senyora no ha par en lo mĂłn.
–No volria —dix Tirant— lo senyor emperador qualque sospita carregosa pensàs de mi.
Dix lo duch de Sinòpoli:
–¿Quin greuge porà pendre lo emperador <de>69 ço que es fa justament e sens engan de difamació? Yo sé bé que ell ho pendrà en plaer.
–Posat cars que la majestat sua hi prenguĂ©s plaer —dix Tirant—, Âżcom ho farem de la senyora princessa, si hi trobarĂ enuig per yo Ă©sser stranger de poca condiciĂł, sens tĂtol negĂş?
Respòs lo duch de Casà ndria:
–No és dona ni donzella no s’o tingua a gran glòria que sia amada de grans e de pochs. Aquesta senyora és de tan gran sentiment que coneixeria lo bon zell per què·s fa: en si se’n glorejarà .
–¿Qui porà mudar aquell orde que Déu ha mès en les coses? —dix lo duch de Monsanct—. No és cosa nova un rey ésser enamorat de una sotil donzella; per contrari, una gran reyna de un pobre gentilom e desconéixer-ne pare e mare e los més de sa natura. Aquesta té grà cia ab honestat complida e no se enujerà de res que façau ne digau.
Dix lo marqués de Sanct Jordi:
–Capità , vós mostrau que ignorà ncia és vostra guia. E sabut és entre los tals cavallers per amor han fet molts fets d’armes, per amor de donzelles qui resplandeixen en lo món de gloriosa fama. En aquesta habita dignitat e senyoria. Qui oblida lo passat oblida a si mateix.
Dix lo marqués de Ferrara:
–No ha res en lo mĂłn que sia mĂ©s plasent a la dona que Ă©s lo amor de l’home. E per ço no li traurĂeu lo peu del tapĂ que li poguĂ©sseu fer mal. E per ço porta ella en si excel·lència e virtut e pendrĂ plaer que u façau.
–Tots som fills de Adam e de Eva, dix lo marqués de Peixcara. És ver que fills són stats de aquells, que són venguts a damnació, altres a salvació. Però de ma crehença dich: si lo nostre capità és vencedor ab lo nom de la princessa, serà dels salvats; e posat cars li posàs les mans davall les faldes, no·n trauria sinó honor e amor, d’açò que va vestida.
Tirant féu pendre tots aquests vots e posar per scrit al secretari perquè fossen tramesos ab la letra ensemps a l’emperador, per ço que si res de mal dehia fos dada la culpa als altres e no a ell. Agut son consell, se n’anà a la sua tenda e féu resposta a la letra del rey de Egipte, la qual era del tenor següent.