💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant083.gmi captured on 2021-11-30 at 20:18:30. Gemini links have been rewritten to link to archived content
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, trist, miserable de mi, sens ventura! ¡E bé fon trista la hora del meu naximent e bé és stada gran la mia desaventura de perdre les manyopes e la acha, lo millor de tot lo que tenia!
–Ara, cavaller —dix Tirant—, vós m’aveu incriminat de traçió: renunçiau al clam e leixar-vos he cobrar les manyopes e la acha, e tornarem altra volta a combatre a tota ultrança.
–Tirant —dix lo cavaller—, si aqueixa grà cia vós me feu, yo de bon grat renunçiaré a tot lo que volreu.
Prestament Tirant cridà los fels e, present ells, lo cavaller renuncià al clam de la tració. E donaren al cavaller la acha e les manyopes, si bé les mans tenia bé nafrades e la nafra del ventre, que li fehia gran dan per la molta sanch que perdia. Tirant se adobà la careta del bacinet e posà ’s enmig del camp sperant l’altre quant vendria.
Com lo cavaller agué cobrat ses armes, tornaren a la batailla, molt més brava que no era stada, e daven-se los colps molt fers sens pietat alguna. E Tirant té aquesta virtut, que no·s pot perdre jamés per alé, que li dura tant com vol. E l’altre cavaller, axà com era gran e gros, tenia molt poch alé, e moltes voltes li fallia e reposava’s sobre l’acha per recobrar alé. Tirant conegué lo defalt que l’altre tenia e no·l deixava reposar perquè·s canssà s, l’altra, perquè·s dessagnà s, tenia’l a noves, una volta acostant-se molt a ell, altra se n’apartava, en tant que lo pobre de cavaller fehia son gran sforç de dar grans colps tan mortals com podia. Emperò a la fi, per la sanch que perduda havia e per defalliment de l’alé, que no li ajudava, vengué en punt que les cames no·l podien sostenir.
Com Tirant conegué que los colps que lo cavaller li dava eren molt fluixos, que n’avia molt poch sentiment, acostà ’s a ell ab la acha alta e donà -li sobre lo cap en dret de la orella tan gran colp que tot lo torbà , e tornà -li’n a dar altre, que li fon forçat que caygués en terra. E donà molt gran colp perquè era molt pesat. E prestament Tirant li fon desús, alçà -li la careta del baçinet e posà -li lo punyal en lo hull per matar-lo, e dix-li:
–Cavaller de bona ventura, stalvia la tua Ă nima e no vulles consentir que vaja a total perdiciĂł. Atorga’t per vençut, puix ja has renunciat al clam e a la infĂ mia que tu e ton germĂ me havĂeu posada, e dĂłna’m per leal e quiti, car nostre Senyor, qui Ă©s coneixedor de veritats e vençedor de les batailles, ha vista la mia ignoçènçia, no mereixent mal en res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona com era dels reys e dels duchs, ab lo divinal auxili yo obtenguĂ victòria d’ells. E si tu vols fer lo que t’é dit, yo sĂł content de perdonar-te la vida.
Puix la fortuna ha permés o vol que axà sia —dix lo cavaller—, yo só content de fer tot lo que·m manaràs per deliurar la mia miserable à nima de la mort eterna.
Tirant cridà als faels e, en presència d’ells, se desdigué del leig cars de traçió que posat li havia, e als notaris del camp ne féu levar acte. Aprés Tirant lo leixà e posà ’s enmig del camp, posà los genolls en terra e féu lahors e grà cies a la divina Bondat com, ab la subvenció sua, havia obtesa victòria. E féu principi a semblant oració.